Brussel·les demana explicacions urgents sobre el bloqueig del petroli rus a Alemanya, Polònia i Ucraïna

Brussel·les ha demanat explicacions urgents sobre el bloqueig del petroli rus a Alemanya, Polònia i Ucraïna, motivat per la guerra del petroli entre Rússia i Bielorússia. De tota manera, fonts europees assenyalen que la situació de risc no és imminent. La interrupció del subministrament de combustible rus a tres països europeus ha posat en alerta la Unió Europea, justament quan la Comissió es disposa a presentar, demà dimecres, un nou pla de política energètica comuna.<br>
Brussel·les demana explicacions urgents sobre el bloqueig del petroli rus a Alemanya, Polònia i Ucraïna
Brussel·les

Brussel·les demana explicacions urgents sobre el bloqueig del petroli rus a Alemanya, Polònia i Ucraïna

Brussel·les ha demanat explicacions urgents sobre el bloqueig del petroli rus a Alemanya, Polònia i Ucraïna, motivat per la guerra del petroli entre Rússia i Bielorússia. De tota manera, fonts europees assenyalen que la situació de risc no és imminent. La interrupció del subministrament de combustible rus a tres països europeus ha posat en alerta la Unió Europea, justament quan la Comissió es disposa a presentar, demà dimecres, un nou pla de política energètica comuna.
Actualitzat
El comissari d'Energia europeu, Andris Piebalgs, ha informat que està en estret contacte amb les autoritats poloneses, alemanyes i d'altres països europeus per "avaluar l'impacte dels talls" de subministrament. "També m'he posat en contacte amb les autoritats russes i bielorusses per demanar-los una explicació urgent i detallada de les causes d'aquesta interrupció", ha explicat el comissari.

Tot i que no hi ha risc immediat per al subministrament de petroli, Piebalgs ha anunciat que està intentant convocar aquesta setmana el grup d'experts dels Vint-i-set sobre petroli per estudiar la situació i avaluar si és necessari que els estats membres alliberin les seves reserves estratègiques per fer front a la situació.

Si algun país acabés tenint problemes de subministrament, l'Agència Internacional de l'Energia podria aprovar l'ús de reserves estratègiques, com ja es va fer el 2005 després del pas de l'huracà Katrina pels Estats Units.

La crisi entre Rússia i Bielorússia va començar quan els primers van decidir imposar aranzels a les vendes de cru a Bielorússia, van doblar-los el preu del gas i van prohibir la importació de sucre bielorús. La resposta bielorussa ha consistit a imposar una taxa pel trànsit del petroli rus pel seu territori, que es calcula que arriba als dos milions de barrils diaris.

La guerra d'aranzels es va obrir el 8 de desembre, quan Rússia va imposar uns aranzels a l'exportació de petroli a Bielorússia de 180,7 dòlars per tona amb l'argument que Minsk refinava el cru i el revenia a altres països europeus a preu de mercat. El contraatac de Bielorússia ha estat exigir el pagament d'uns nous aranzels de 45 dòlars per tona de cru que travessi la frontera entre els dos països per ser subministrat a tercers països. El 70% del cru que passa per Bielorússia va a parar a Alemanya, Polònia i Ucraïna, i l'altre 30%, a les repúbliques bàltiques.