Bòsnia elegeix el primer executiu tripartit que governarà el país sense tutela internacional

Les eleccions presidencials a la república balcànica de Bòsnia han donat la victòria als principals candidats nacionalistes. Una zona que continua dividida ètnicament onze anys després del sagnant conflicte que va provocar més de 200.000 morts. Segons els resultats presentats per la Comissió Electoral, amb el 50% de vots escrutats, els tres membres de la presidència col·legiada serien el serbobosnià Nebojsa Radmanovic, el musulmà Haris Silajdzic i el croat Ivo Miro Jovic. Aquests serien, per tant, els primers dirigents a governar la república sense tutela internacional per primer cop des del 1995.
Bòsnia elegeix el primer executiu tripartit que governarà el país sense tutela internacional
Sarajevo

Bòsnia elegeix el primer executiu tripartit que governarà el país sense tutela internacional

Les eleccions presidencials a la república balcànica de Bòsnia han donat la victòria als principals candidats nacionalistes. Una zona que continua dividida ètnicament onze anys després del sagnant conflicte que va provocar més de 200.000 morts. Segons els resultats presentats per la Comissió Electoral, amb el 50% de vots escrutats, els tres membres de la presidència col·legiada serien el serbobosnià Nebojsa Radmanovic, el musulmà Haris Silajdzic i el croat Ivo Miro Jovic. Aquests serien, per tant, els primers dirigents a governar la república sense tutela internacional per primer cop des del 1995.
Actualitzat

La república balcànica de Bòsnia ha decidit qui dirigirà el país per primera vegada des del 1995, sense el suport internacional. Els electors han escollit els tres membres de la presidència tripartita de l'estat central, així com els diputats del Parlament central. Amb la meitat de la paperetes escrutades, els primers resultats oficials situen Nebojsa Radmanovic, Haris Silajdzic i Ivo Miro Jovic al capdavant de la presidència tripartita del país.


Onze anys després de la guerra, la campanya ha estat marcada per reivindicacions ètniques, ja que els serbobosnians demanen la sobirania de la seva comunitat, els musulmans volen acabar amb les divisions territorials i els croats es volen separar dels musulmans. La principal polèmica l'ha creat la promesa de l'actual primer ministre serbobosnià: que hi hagi un referèndum perquè els serbis se separin de la resta del país.


La campanya electoral ha durat un mes, i en aquest període els missatges dels partits han estat condicionats per les qüestions nacionals de cada comunitat. El país està dividit des del final de la guerra en dues entitats, la República Srpska, formada per serbis, i la Federació Croatomusulmana.


Els serbobosnians reclamen la sobirania del seu ens, els musulmans defensen la completa abolició de les entitats i els croats es volen separar dels musulmans en l'entitat que comparteixen. La guerra de Bòsnia i Herzegovina va causar 200.000 morts i dos milions de persones desplaçades.