Bòsnia decideix el seu futur en les eleccions més importants des de la fi de la guerra

Bòsnia celebra avui les eleccions generals més decisives des de la fi de la guerra l'any 1995. Es tracta dels quarts comicis des d'aquesta data, però els primers que organitzen les autoritats locals, ja que fins ara s'havien fet sota la protecció de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Més de dos milions d'electors tenen dret a vot en un país dividit en dues administracions: la Federació Croatomusulmana i la República Sèrbia de Bòsnia.
Bòsnia decideix el seu futur en les eleccions més importants des de la fi de la guerra
Sarajevo

Bòsnia decideix el seu futur en les eleccions més importants des de la fi de la guerra

Bòsnia celebra avui les eleccions generals més decisives des de la fi de la guerra l'any 1995. Es tracta dels quarts comicis des d'aquesta data, però els primers que organitzen les autoritats locals, ja que fins ara s'havien fet sota la protecció de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Més de dos milions d'electors tenen dret a vot en un país dividit en dues administracions: la Federació Croatomusulmana i la República Sèrbia de Bòsnia.
Actualitzat
Els col·legis electorals de Bòsnia ja estan oberts per unes eleccions legislatives i presidencials on 2,3 milions de persones escolliran els tres copresidents que governaran de forma rotatòria aquesta exrepública iugoslava: un musulmà, un croat i un serbi. També es decidirà la composició del Parlament central, que acull representants de les dues administracions que cogovernen el país, i s'escolliran els diputats de les cambres locals. Els acords de Dayton del 1995, que van posar fi a tres anys de guerra, van dividir Bòsnia i Hercegovina en dues entitats: la Federació Croatomusulmana i la República Sèrbia. Segons la comunitat internacional, aquestes eleccions seran decisives per al futur del país, i els càrrecs electes tindran un mandat de quatre anys en comptes dels dos que tenien fins ara. S'hi presenten 7.500 candidats representant més de 60 partits. Tot i la importància dels comicis, s'espera una alta abstenció, que podria arribar al 30 o 40%. Haris Silajdzic, líder del Partit per Bòsnia i Hercegovina, és el favorit, entre els musulmans bosnians, per ser president. I el Partit Socialdemòcrata seria el més votat en les legislatives. D'aquesta manera, els musulmans deixarien enrere els missatges polítics que van dominar durant la guerra, impulsats encara pels partits de caràcter nacionalista, i apostarien pel reformisme multiètnic. La voluntat de renovació dels musulmans bosnians no sembla majoritària, però, entre les comunitats sèrbia i croata, on encara dominen les opcions polítiques nacionalistes. Al míting final de la Unió Democràtica Croata, que segons tots els sondejos guanyarà les eleccions, hi van acudir un bon nombre d'antics combatents de la guerra. I a la República Srpska tots els pronòstics també donen la victòria al Partit Democràtic Serbi, de caràcter ultranacionalista, fundat per Radovan Karadzic, antic líder serbobosnià i ara l'home més buscat pel Tribunal de la Haia.