Anàlisi / Vicenç Prados

Bon inici

D'entrada, un 0-4 contra l'Escala que permet generar il·lusió entre els seguidors de l'Espanyol. No tant per l'entitat del rival, un equip de la Regional Preferent, sinó perquè l'Espanyol de Clemente sembla tenir les idees molt clares de com ha de jugar. Els quatre gols de dimecres -dos de Velamazán, un del jove Héctor i l'altre del sempre infal·lible Raúl Tamudo- són una anècdota, perquè l'important en aquests casos és que l'equip vagi assimilant els conceptes de l'entrenador i que els nous fitxatges sàpiguen, al màxim de ràpid possible, com toquen la pilota els seus companys.

Actualitzat
Un avís per a aquesta temporada: atenció a Bastía, un jugador amb tanta força que segur que quan el Madrid s'enfronti amb l'Espanyol, Zidane demanarà no trobar-se'l al camp. I no perquè sigui violent, sinó perquè l'argentí és dels jugadors que sempre han agradat Javier Clemente, un mur al centre del camp i amb resistència durant els noranta minuts. En pocs partits segur que l'espanyolisme li sabrà agrair el seu esperit de lluita. I al davant, malgrat alguns crits de desaprovació, Raúl Tamudo no perd mai el seu olfacte golejador. Perdre el davanter de Santa Coloma significaria perdre per a l'Espanyol una part d'identitat. I l'arribada de Jordi Cruyff, de moment, sense cap altra trascendència que la d'un jugador més demanat per l'entrenador, si no fos pel cognom, és clar. I aquest cognom cou a Montjuïc.
Anar al contingut