Blesa demana que l'absolguin perquè les targetes opaques "ja existien" abans que ell fos president de Caja Madrid
En un escrit dirigit al jutjat central d'instrucció número 4, la defensa de Blesa al·lega que ell va ser usuari de les targetes durant l'etapa del seu predecessor, Jaime Terceiro
La defensa de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, demana que l'absolguin en el cas de les targetes opaques. Argumenten que les targetes les va instaurar el seu predecessor i que no estaven prohibides.
En un escrit dirigit al jutjat central d'instrucció número 4, la defensa de Blesa al·lega que ell va ser usuari de les targetes durant l'etapa del seu predecessor, Jaime Terceiro. A més, asseguren que les despeses efectuades estaven registrades en la comptabilitat de l'entitat i que "no s'exigia cap justificació".
La defensa també argumenta que les targetes tenien l'objectiu de "dignificar" la funció dels consellers "per la dedicació, esforç i responsabilitat". Recorden que aquests incentius i altres remuneracions "no estaven ni de bon tros prohibits" durant el període en què Blesa va presidir la caixa.
Afegeixen que no hi va haver perjudici patrimonial ni per al FROB, ni per a Bankia, ni per a Caja Madrid. A més, ni la Fundació Caja Madrid, ni Fundació Monte Madrid, s'han manifestat com a perjudicades.
La defensa de Blesa impugna també els fulls de càlcul en els quals es detallen les despeses efectuades, i assegura que "no hi ha cap prova acreditativa alguna d'aquestes despeses".
Per tot això, la defensa considera que no hi ha delicte i demana l'absolució de Blesa.
1.651 moviments en set anys
L'expresident de Caja Madrid va fer un total de 1.651 moviments amb la seva targeta opaca entre compres, retirades d'efectiu i altres càrrecs entre 2003 i 2010, un dels últims el mateix dia en què va deixar la presidència de l'entitat.
Entre d'altres, es va gastar 4.000 euros en productes d'informàtica i telefonia el 28 de gener de 2010, segons consta en el desglossament de les despeses realitzades per consellers i directius de l'entitat entre 2003 i 2012.
Blesa també va treure dels caixers amb aquesta targeta un total de 85.350 euros.
El passat 1 de febrer el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va ordenar l'obertura de judici oral pel cas de les targetes opaques, en reconèixer indicis suficients d'administració deslleial per part dels expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'ex director general Ildefons Sánchez Barcoj, amb el propòsit d'apropiar de forma continuada i indegudament del patrimoni de Caja Madrid i Bankia.
Anticorrupció sol·licita sis anys de presó per a Blesa i quatre anys i mig per a Rato, unes penes que Bankia redueix a quatre i tres anys, respectivament.
