Batasuna no condemna al Parlament basc l'atemptat d'ETA a Santa Pola
La Junta de Portaveus del Parlament basc ha condemnat l'atemptat terrorista perpetrat a Santa Pola, amb l'abstenció del representant de Batasuna, Antxon Morcillo. El representant "abertzale" ha presentat un text alternatiu en què s'assegura que l'atemptat de diumenge "és un exponent clar de la situació de conflicte a Euskal Herria". El text de condemna, redactat pel president Juan María Atutxa, és similar a l'aprovat amb motiu d'atemptats anteriors. En ell es condemna l'atemptat, s'expressa la solidaritat amb les famílies i es demana a ETA la seva dissolució.
A més, el tripartit ha presentat un text en què ha denunciat la campanya mediàtica duta a terme contra el nacionalisme democràtic.
El PP i el PSE-EE havien sol·licitat la convocatòria urgent d'una reunió de la Diputació Permanent del Parlament basc perquè aquesta institució fes pública una declaració de condemna de l'atemptat de Santa Pola, no només perquè s'escoltés "la veu de la màxima institució", sinó també per "conèixer quina era la postura de Batasuna".
UNA ALTRA RAÓ
Amb la no condemna de la coalició "abertzale", el govern espanyol s'ha carregat d'una prova més per afegir a les que ja ha enviat al fiscal general per engegar el procés d'il·legalització de la coalició.
Però l'executiu d'Aznar no es conforma amb la via del fiscal, i també vol que el Congrés es pronunciï sobre aquest procés. Per això, pretén que aquest mateix mes se celebri un ple on es votaria la il·legalització de Batasuna.
De moment, el fiscal general de l'Estat estudiarà -amb la llei de partits a la mà- les proves que, segons el govern central, podrien servir per deixar Batasuna fora de la llei.
En primer lloc, hi ha les paraules d'Arnaldo Otegi, poc després de l'atemptat de diumenge: acció que el líder "abertzale" tampoc va condemnar.
El ministeri fiscal també analitzarà les amenaces a l'alcaldessa de Lasarte, el conflicte de Batasuna amb l'alcalde de Vitòria durant les festes de la Verge Blanca i la negativa dels "abertzales" d'aquesta ciutat a condemnar el cotxe bomba d'Alacant.
A més, entre la documentació enviada pel govern central es ressalta la doble militància a ETA i a Batasuna de persones com Josu Ternera i les últimes investigacions del jutge Garzón contra el suposat entramat d'ETA.
Una vegada estudiada la documentació, la fiscalia pot presentar una demanda al Tribunal Suprem. Batasuna tindrà vuit dies per comparèixer davant del tribunal. Acabat aquest termini, les dues parts tenen 20 dies més per exposar les seves al·legacions. Contra la sentència que dicti el Suprem no s'hi podrà recórrer i Batasuna només podrà demanar l'empara del Tribunal Constitucional.
