Barcelona triplicarà els pisos per treure els sense llar del carrer i augmentarà en 300 les places en equipaments

Barcelona triplicarà els pisos per treure els sense llar del carrer i augmentarà en 300 les places en equipaments

Barcelona triplicarà els pisos per treure els sense llar del carrer i augmentarà en 300 les places en equipaments

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona triplicarà entre el 2017 i el 2019 els pisos del programa 'Primer la Llar' a través de la incorporació d'habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l'Habitatge. L'any vinent s'incorporaran 50 pisos i els dos anys següents 50 més. Actualment hi ha 50 habitatges en aquest programa, però el consistori també en finança 15 de RAIS Fundació. Aquests recursos s'ofereixen a les persones sense llar com a primer habitatge per tal que deixin de dormir al carrer. L'Ajuntament ha elaborat un pla integral per als propers quatre anys que té com a objectiu acabar amb el sensellarisme de llarga durada. Està dotat amb 5 MEUR, però es destinaran 10 milions extres anuals. S'augmentaran en 300 les places en equipaments, amb dos nous centres específics per a nois ex-tutelats i per a persones amb problemes de salut mental. També s'incrementarà el nombre de treballadors i educadors, incloent també psicòlegs.

Barcelona ha elaborat un pla pioner a tot l'Estat que aborda de forma integral el fenomen del sensellarisme a la ciutat. El nombre de persones dormint en recursos residencials ha crescut un 60% entre el 2008 i el 2016 (de 1.190 a 1.907). Les persones que dormen a l'espai públic han augmentat un 40% (de 658 a 941). El pla està dotat amb 5 MEUR per tal d'incrementar les places disponibles en equipaments existents i per incorporar 100 nous habitatges al programa 'Primer la Llar'. El coordinador del pla, Albert Sales, ha explicat que l'objectiu és no només atendre millor les persones sense llar, sinó sobretot situar la persona i el dret a l'habitatge al centre. És per això que es fa èmfasi en la metodologia anomenada 'Housing First', que consisteix a facilitar pisos permanents per a persones que dormen al carrer. Pel que fa a les places en equipaments, l'augment serà de 300, la majoria en centres ja existents, però també creant-ne dos de nous que seran específics, un per a persones amb problemes de salut mental i un altre per a nois i nois ex-tutelats. El primer es posarà en marxa a principis del 2017 de forma concertada amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver, i tindrà 41 places. L'Ajuntament hi destinarà 1.149.750 euros. En el segon cas, s'obrirà durant l'any vinent i tindrà 20 places, requerint una ampliació del pressupost anual de 500.000 euros. A més d'aquests 5 MEUR per al pla, el govern vol incrementar en 10 MEUR anuals els recursos per al Departament d'Atenció a Persones Vulnerables i al Departament d'Intervenció Social a l'Espai Públic. En el pressupost del 2017, això suposaria passar de 25,85 milions a 37,42. Amb tots aquests recursos, es preveu l'ampliació de la capacitat d'actuació i atenció del Servei d'Inserció Social (SIS), amb un milió d'euros de pressupost i catorze persones més treballant-hi. (de 43 a 57). D'altra banda, el servei SIS Medi Obert, destinat a l'atenció al carrer, s'ampliarà amb 11 educadors socials més, arribant a 28. S'incorpora a l'equip un psicòleg. En aquest marc del SIS Medi Obert, es crea un programa de detecció i intervenció social a les estacions de Sants i del Nord, així com a La Sagrera quan estigui en funcionament, inspirant-se en el model que s'aplica a l'aeroport de Barcelona.Eliminar el sensellarisme de carrer de llarga duradaL'objectiu d'aquest pla, ha explicat Sales, és eliminar el sensellarisme de carrer de llarga durada. És per això que es fa èmfasi en el programa de 'Primer la Llar'. També ha destacat l'augment de les places en equipaments, però especialitzant-se al màxim per atendre la gran diversitat de perfils que es troben en aquesta situació. I és que la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha destacat que "cada persona és una història", i ha explicat diversos casos de persones amb vivències molt diferents que han participat en l'elaboració d'aquest pla. De fet, ha remarcat que el nombre de persones que dorm en equipaments tot i tenir feina ha crescut molt els darrers anys per la situació de crisi i la precarietat laboral.Ortiz ha avisat que per solucionar aquesta realitat cal anar a les causes estructurals, que depassen les competències de l'Ajuntament. "Si les condicions laborals empitjoren, augmenta el sensellarisme; si no hi ha rendes garantides tenim més risc, i si no hi ha habitatge assequible aquesta és una causa d'exclusió residencial", ha argumentat."Necessitem canvis estructurals, cobertures socials dignes", ha continuat Ortiz, que ha advertit que el sensellarisme pot afectar moltes persones, aturats de llarga durada, persones que no poden pagar el lloguer o "qualsevol que no tingui una xarxa familiar forta". També s'hi ha referit Sales, que ha apuntat que l'increment de les persones sense llar es deu precisament "a l'impacte de la desocupació, a la poca protecció social, a la ineficàcia del sistema de garantia de rendes, a la precarietat habitacional i a la duresa del mercat de l'habitatge".Una novetat del pla és que s'ha fet amb perspectiva de gènere, ja que tot i que l'estereotip és que hi ha poques dones sense llar, aquestes tenen més risc de patir violència i moltes no dormen al carrer però sí en recursos públics o habitacions rellogades.