Barcelona s'està convertint en turismefòbica?

En els últims 10 anys, el creixement del nombre de visitants a Barcelona ha estat exponencial, a un ritme del 10% cada any. Ja és el primer motor econòmic de la ciutat però també el primer problema més greu de la ciutat en la percepció dels barcelonins: ha nascut la turismefòbia. El seu antídot hauria de ser el turisme sostenible. Almenys és el que afirma Agustí Colom, regidor d'Empresa i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona:

"El turisme ja no serà igual com és ara, la pervivència del turisme, la seva sostenibilitat, exigeix que s'insereixi molt més en la societat que visita, que el turista sigui molt més un ciutadà temporal, i, per tant, busqui també la seva idiosincràsia, la singularitat de la ciutat, i es mimetitzi molt més. Això vol dir que aquest turista ha de ser molt més responsable, ha de tenir un impacte menor."

El relat del turisme sostenible de l'ajuntament

L'ajuntament vol aconseguir-ho amb un Pla estratègic que tindrà com a objectiu controlar el turisme i fer que els seus beneficis econòmics arribin a tothom. Ho volen fer amb el que anomenen "relat del turisme sostenible". Però els activistes que lluiten contra el turisme massiu no ho veuen clar. És el cas de Daniel Pardo, de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible:

"És un concepte força gastat i que sovint fa servir la mateixa indústria principalment per fer-se un rentat social a l'ús. A dia d'avui fem servir molt més el decreixement turístic com a eina o camí per anar a un turisme que algun dia sigui sostenible. Nosaltres diem que la ciutat és per viure-hi, no per viure'n. És a dir per a la gent, perquè la gent hi visqui i no senzillament un centre comercial gegant."

Un dels barris on es van donar els primers senyals que alguna cosa no anava a l'hora va ser als voltants del Park Güell, on el camí que fan el turistes fins a l'entrada del parc ha fet modificar de forma extrema la fesomia del barri. Les botigues de souvenirs han substituït el comerç tradicional; impossible portar una vida de barri.

El creixement desmesurat dels pisos turístics

Des del 2010, aproximadament, proliferen a Barcelona, igual que a d'altres ciutats turístiques del món, els pisos turístics, gestionats o bé particularment o bé a través de plataformes digitals que posen en contacte propietaris i clients. El creixement desmesurat d'aquests allotjaments turístics també ha escalfat la crítica al turisme de masses que no controla ningú. Dels 6.000 habitatges d'ús turístic il·legals que s'estima que hi ha i que no paguen impostos, un 25% són a Ciutat Vella.

A principis d'estiu, l'Ajuntament de Barcelona va pactar amb les plataformes més importants, HomeAway, Booking, Tripadvisor, Rentalia i la patronal Apartur, per retirar de l'oferta els pisos sense llicència. Se n'han eliminat 2.000. Airbnb, la gran plataforma de lloguer turístic, però, no s'ha adherit, tot i que rep un benefici espectacular i que, a més, no paga impostos a Espanya. L'empresa es defensa dient que els particulars tenen dret a rebre el benefici del turisme, però Manel Casals, del gremi d'hotelers, afirma que això és fals:

"Això que expliquen aquestes plataformes és una mentida com una casa. El 60% dels pisos que es distribueixen per aquestes plataformes, Airbnb, la més coneguda, el 60% tenen més de 5 vivendes en distribució."

Alguns barris, com el Poblenou, al districte de Sant Martí, estan patint un procés de transformació que amenaça de fer fora de mica en mica els veïns. És un barri en alça amb cases antigues, naus i solars cobejats pels sectors hoteler i dels apartaments turístics.

Grans grups inversors han posat els ulls en aquesta zona, però la moratòria de l'Ajuntament, recollida en el PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, impedeix la implantació de nous allotjaments que substitueixin l'ús d'habitatges. La pressió dels inversors és forta perquè el retorn en les inversions és molt sucós, però això no fa augmentar el nivell de vida del ciutadà.

El sector turístic paga els sous més baixos de la ciutat

Els turistes deixen al nostre país milers de milions d'euros. Es calcula que entre el 12 i el 14% del PIB català procedeix del turisme, per això es considerada la indústria més potent del país. La Generalitat recapta gairebé 45 milions d'euros a través de la taxa turística. Ocupa entre el 10% i el 15% de la població i cada any genera milers de nous llocs de feina. Aquesta situació tan lluminosa queda enfosquida quan s'analitza l'impacte real del turisme en l'economia. L'economista Miquel Puig denuncia que els sous que paga el sector són molt baixos:

"Una cambrera de pis que guanyi 800 o 900 euros, que és el que avui dia s'està pagant als hotels catalans, tant dels de 3 estrelles com els de 5 estrelles, aquesta persona ni es guanya la vida decentment, ni pot pagar l'escola, ni pot pagar la sanitat, ni pot pagar la dependència. I per tant, aquesta persona, aquest hotel, aquests turistes, estan subvencionats per la resta de la societat."

Mentre es debat el model, el turisme no para de créixer

Però els turistes se senten ben tractats a Barcelona i cada any n'arriben més. En la primera meitat del 2017, ja s'ha superat en un 10% el mateix període de l'any passat. Molts arriben atrets pels creuers. Aquest any s'esperen 3 milions de visitants per aquesta via, visitants que són els menys rendibles, perquè ni pernocten, ni paguen taxes, contaminen i sovint són una allau de difícil control.

Des de l'Assemblea de Barris, Daniel Pardo reclama solucions raonables i viables, però que siguin solucions de debò:

"Ningú està parlant de reduir d'avui a demà el 50%, es que ni tant sols seria possible. La qüestió es que portem temps discutint sobre si cal decréixer, aturar, frenar, o què i mentrestant estem creixent més que mai. És una cursa cap endavant de bojos en la qual la ciutat s'està deteriorant, la qualitat de vida s'està deteriorant, la gent està sent expulsada de la ciutat i pràcticament no s'està fent res."