Barcelona s'anticipa a l'envelliment de la població amb una estratègia global que inclou una setantena d'accions

Barcelona s'anticipa a l'envelliment de la població amb una estratègia global que inclou una setantena d'accions

Barcelona s'anticipa a l'envelliment de la població amb una estratègia global que inclou una setantena d'accions

Actualitzat
Pla general de la presentació de 'L'Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment' amb la tinent d'alcalde Laia Ortiz. Imatge publicada el 13 de juliol de 2018 (Horitzontal).

Pla general de la presentació de 'L'Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment' amb la tinent d'alcalde Laia Ortiz. Imatge publicada el 13 de juliol de 2018 (Horitzontal).

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha enllestit 'L'Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment', un pla que recull 77 accions diferents fins l'any 2030 per tal d'anticipar-se al procés de canvi demogràfic i d'envelliment progressiu de la població. El document, que està previst presentar al proper ple com a una nova mesura de govern, posa de manifest que una tercera part de les persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat. Això equival a prop de 55.000 persones, la gran majoria de les quals són dones. En paral·lel, la mitjana de l'esperança de vida a la ciutat és de 83 anys, amb una tendència continuada a l'alça . A més, l'estudi revela que el 18% de la gent gran barcelonina està per sota el llindar de la pobresa i que cada dia s'incorporen 13 persones de mitjana al servei de Teleassistència i 6 persones més entren al Servei d'Ajuda a Domicili (SAD), sobretot dones.

La diagnosi que inclou l''Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment' també ha tingut en compte aspectes com que les persones que ara tenen entre 60 i 79 anys canviaran notablement l'escenari social, perquè és una generació relativament ben formada -més de la meitat disposen d'estudis obligatoris o superiors-, han tingut una llarga carrera laboral i presenten millors indicadors de salut que la generació precedent. No només això, perquè tot i que actualment el 80% de les persones majors de 65 anys viuen en habitatges en propietat i sense pagaments pendents, i a més a més el 80% dels seus ingressos provenen de les pensions, està previst que la realitat canviï i que aquest matalàs de seguretat es faci més prim. En un context d'encariment del preu de l'habitatge abaratiment de salaris, augment de la temporalitat laborals i amb nous models familiars és possible que es produeixin més situacions de vulnerabilitat residencial i canvis de ciutat. "Aquest canvi l'haurem de mirar molt de prop", ha admès la tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, encarregada de presentar l'estratègia. I segons les previsions del consistori, el 2030, que és quan la generació del 'baby boom' entrarà a l'edat de jubilació, un de cada tres habitants de Barcelona tindrà 60 anys o més, ha explicat el sociòleg Marc Martí. "Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta Guinardó, són alguns dels districtes que rejoveniran demogràficament", ha apuntat Martí. El Consell Municipal de Benestar Social i el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona han participat en l'elaboració del document presentat aquest divendres i que agrupa les 77 accions en quatre eixos a fi d'assolir una Barcelona per a totes les edats. Combatre la solitud no volguda, un dels objectius del consistoriEl primer dels eixos transversals de la iniciativa és "el dret a la ciutat al llarg de la vida", que consistirà en l'impuls dels serveis públics de la cura, la lluita contra l'exclusió laboral dels majors de 50 anys, i el combat de la solitud no volguda amb l'habitatge cooperatiu i compartit i la implementació de les superilles socials, és a dir, zones que agrupin els usuaris del servei en equips d'atenció propers i estables.I és que en un context en què només un 17,5% de les persones grans utilitza alguna xarxa social en Internet i en què només el 50% participa en activitats organitzades o en grup (és un percentatge més alt que en d'altres franges d'edat), cal garantir igualment que el dret a la ciutat es preserva al llarg de tota la vida.Un altre indicador obliga igualment a l'assumpció de mesures: el 90% de les persones de 80 anys i més declara que, en cas que pogués i volgués fer un canvi de residència, escolliria el seu barri actual per viure-hi. El saldo migratori de la gent gran és negatiu a BarcelonaEn canvi, en aquesta franja d'edat hi ha un saldo migratori anual negatiu d'unes 1.300 persones. Una explicació podria ser que la llarga espera de 30,4 mesos de mitjana que han d'afrontar per accedir a un recurs residencial a Barcelona els obliga a marxar sense voler-ho. L'ampliació i diversificació del parc residencial públic de la ciutat és, per tant, una necessitat inajornable, apunta l'estudi.La "convivència intergeneracional en una ciutat amigable", és el segon dels punts claus de l'estratègia, dirigit a fomentar el comerç de proximitat, fer l'espai públic més accessible i potenciar els intercanvis entre persones de diferents grups d'edat. Per aconseguir-ho, el consistori desenvoluparà "camins amics" per a la gent gran i impulsar el servei de transport a demanda. La presència de joves de fora de l'Estat alenteix l'envelliment de la ciutatL'estratègia aposta també per les relacions intergenaracionals com a factor d'inclusió social i enfortiment de vincles comunitaris. Un de cada tres joves d'entre 20 i 39 anys que viuen a Barcelona no tenen nacionalitat espanyola, el 70% té formació post-obligatòria i, a més a més, presenten una rotació residencial molt elevada amb 100.000 adults joves que arriben o marxen cada any."La presència de persones joves d'altres països de la UE fa que canviï la tendència i ajuda a alenteix l'envelliment a la ciutat", ha dit Ortiz.Per tal de reduir la fractura digital, facilitar l'aprenentatge i l'accés a la cultura, fomentar el bon tracte i prevenir els maltractaments, l'Ajuntament promourà "l'envelliment actiu". I ho farà elaborant un llibre blanc sobre l'educació de les persones adultes i obrint les escoles de música en horari de matins per oferir formació musical a totes les edats.Per últim, el consistori impulsarà la cooperació interinstitucional i l'estudi dels efectes socials i urbans sobre el canvi demogràfic i les necessitats de les persones grans establint una línia d'anàlisi i recerca sobre immigració i envelliment, fomentant la perspectiva LGTBI en centres i equipaments per a persones grans i facilitant la participació de les persones en edat avançada.