Barcelona retirarà la Medalla d'Or al primer alcalde franquista
Miquel Mateu va depurar centenars de funcionaris municipals que seran rehabilitats
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar la Medalla d'Or de la ciutat al primer alcalde franquista, Miquel Mateu. També s'anul·laran les depuracions de funcionaris que va fer.
Les decisions les ha anunciat aquest dissabte el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, aprofitant l'ofrena floral al monument de la República a Nou Barris en la celebració de la Primavera Republicana.
Totes dues decisions es presentaran al ple del 27 d'abril per ser aprovades, després que s'hagin debatut a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania i Participació.
"Amb una camisa blava"
En fer l'anunci, Pisarello ha afirmat que Mateu va entrar a l'Ajuntament "vestit de militar i amb una camisa blava", la de la Falange.
El tinent d'alcalde ha deplorat que aquest alcalde rebés "els alts comandaments nazis" i depurés "persones que havien lluitat per tenir una administració de progrés".
1.700 funcionaris depurats
Precisament l'altra mesura feta pública implica rehabilitar els 1.700 funcionaris de l'Ajuntament depurats per Mateu durant el seu mandat: 922 van ser destituïts i 696 van ser sancionats o inhabilitats per ocupar càrrecs.
Aquesta purga sistemàtica es va fer en base a la llei de depuració de funcionaris públics aprovada el 10 de febrer de 1939.
Ara s'anul·laran els documents que van certificar aquestes depuracions, i les anul·lacions es publicaran al Butlletí Oficial de la Província i a la web municipal i se n'informarà directament les famílies dels afectats.
"En Mateu dels Ferros"
Miquel Mateu, fill de Damià Mateu, fundador d'Hispano Suiza i conegut com "en Mateu dels Ferros", va entrar a Barcelona el 26 de gener del 1939 amb les tropes franquistes.
L'endemà el van nomenar alcalde de Barcelona, càrrec que va exercir fins el 1945, que va ser quan va rebre la Medalla d'Or de mans del Consell Plenari.
Després, va ser ambaixador a París durant dos anys, i des del 1952 fins a la seva mort va presidir Foment del Treball, i també la Caixa de Pensions.
A partir del 1943 va ser conseller de la Falange i procurador a Corts fins al 1972, any en què va morir. Va heretar el Castell de Peralada, que la seva família va convertir en el germen de Casinos de Catalunya.
