Barcelona rememora els 25 anys de la caiguda del mur de Berlín

Cinc exposicions expliquen els convulsos mesos que es van viure a diversos països de l'est d'Europa i que van culminar amb la caiguda del mur de Berlín
Barcelona rememora els 25 anys de la caiguda del mur de Berlín
Barcelona

Barcelona rememora els 25 anys de la caiguda del mur de Berlín

Cinc exposicions expliquen els convulsos mesos que es van viure a diversos països de l'est d'Europa i que van culminar amb la caiguda del mur de Berlín
Carla Pedret Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Una mesura protectora antifeixista." Així van justificar els líders de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) l'aixecament del mur de Berlín. Era el 13 d'agost del 1961. Aquella paret va dividir el país i va separar famílies i amics durant anys. Més que una protecció, va ser una condemna per a milers de persones que a tota l'Europa de l'est van veure limitades les seves llibertats.

L'elecció de Mikhaïl Gorbatxov com a secretari general del Partit Comunista de l'URSS i la seva Perestroika van donar el tret de sortida a una cadena d'esdeveniments. Diversos països del bloc comunista van relaxar les seves polítiques i van obrir les fronteres, una via de pas cap a l'oest per a milers de ciutadans.

La caiguda del mur de Berlín va agafar desprevinguts els alemanys i també el mateix govern de l'RDA. El 9 de novembre al vespre, en una accidentada roda de premsa, el portaveu de politburó anunciava que els alemanys de l'est tenien permís per creuar la frontera. La norma entrava en vigor immediatament. Milers d'alemanys estaven en aquell moment mirant la televisió i escoltaven aquell missatge, incrèduls. Molts es van dirigir als passos fronterers, agafant els policies per sorpresa. Els guàrdies, desconcertats, van aixecar finalment les barreres. L'alegria es va desfermar, especialment a Berlín. La nit va ser llarga. Ciutadans de l'est i l'oest van començar a enderrocar aquella paret que tant de patiment els havia provocat.

D'això ja fa 25 anys. La desaparició del mur de Berlín és un dels capítols més rellevants de la història del segle XX. A banda d'Alemanya, i evidentment Berlín, diverses ciutats a tot el món commemoren l'efemèride. Barcelona n'és una. La ciutat ha organitzat un cicle de cinc exposicions que expliquen els convulsos canvis que va viure Europa aquells anys.

"L'ocàs de l'imperi. Ryszard Kapuściński" (La Virreina Centre de la Imatge)

L'exposició recull diverses fotografies que el periodista polonès Ryszard Kapuściński tenia guardades al seu arxiu personal. Relaten el viatge de més de 60.000 quilòmetres que el famós reporter va fer per diverses repúbliques de l'antiga Unió Soviètica entre el 1989 i el 1991. La mostra ha recorregut pràcticament tot Polònia. Les imatges que es poden veure a Barcelona en són una versió més reduïda.

 

"Hongria, l'esquerda al teló d'acer" (El Born Centre Cultural)

Els canvis que va viure Hongria entre el 1988 i el 1989 van ser claus per propiciar tot el procés posterior que  acabaria amb la caiguda del mur de Berlín. A través de les fotografies d'Ernö Horváth, aquesta exposició repassa com van viure els hongaresos aquesta etapa de la seva història. Testimonis i imatges de Timisoara, a  Romania, complementen la mostra.

 

"Letònia: La lluita per la llibertat" (Capella de Santa Àgata)

A través de diversos objectes i imatges, aquesta exposició relata com Letònia va recuperar la independència l'any 1991. Es tracta d'un repàs a la història del país, des del 1918, amb especial èmfasi en la caiguda del mur de Berlín, que va significar un gir en el futur de Letònia.

 

 

"Romania Flashback" (Castell de Montjuïc)

Les fotografies de Florin Andreescu i Andrei Pandele són l'eix vertebrador d'aquesta exposició, que fa un retrat de la societat romanesa durant els darrers anys de la dictadura de Nicolae Ceausescu i de la revolució de desembre de 1989. Aquest període va ser molt dur al país perquè, a diferència de la resta de països que estaven vivint processos similars, el govern romanès va ser l'únic que va utilitzar la violència contra la població. Treballant amagats de la policia secreta de la dictadura, Andreescu i Pandele van captar la quotidianitat d'uns ciutadans que feia anys que patien sota el jou d'un règim autoritari.

"Wir sind das Volk!" (Fabra i Coats - Fàbrica de Creació)

L'artista Ignasi Blanch ha estat l'únic català que ha participat a l'East Side Gallery, una exposició de murals a l'aire lliure feta sobre un tram d'un quilòmetre del mur de Berlín i que es va inaugurar el 28 de setembre de 1990. El 324.cat el va entrevistar coincidint amb el 20è aniversari de la caiguda del mur.

L'il·lustrador, amb l'artista berlinès Thierry Noir, tornarà a repetir la seva pintura "Parlo d'amor" sobre un mur de la mateixa mida a les instal·lacions del centre Fabra i Coats entre els dies 18 i 19 de novembre. A més, al centre cultural es projectarà el premiat documental "Rabbit à la Berlin" i també s'organitzarà una taula rodona que aprofundirà en la importància del mur com a símbol de la guerra freda.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS