Barcelona i Madrid estan entre les 50 ciutats més cares del món
La capital catalana i l'espanyola apareixen, respectivament, en el número 38 i 37 del rànquing de les 50 ciutats més cares del món per viure-hi, tenint com a referència les persones que treballen fora dels seus països d'origen. Tot i això, Madrid ha passat, en un any, del lloc 28 al 37, mentre que Barcelona ho ha fet del 31 al 38. Tòquio desbanca Moscou -ara tercera- com a ciutat més cara, mentre que Osaka (Japó) escala nou posicions per situar-se la segona del rànquing. Pel que fa a les més barates, Johannesburg, en la primera posició, ha substituït Asunción. Aquestes són les dades que deriven de l'estudi Cost de Vida, elaborat per la consultora Mercer, al qual han participat 143 ciutats i on s'ha tingut present el preu dels allotjaments, transports, menjar, roba o productes de consum i entreteniment.
Pel que fa als preus d'alguns productes i serveis a les ciutats europees, l'estudi mostra que a Barcelona és on es paga més car un CD de música; 20 euros davant els 13 de Londres, per exemple. Un bé bàsic com el cafè se situa en 1,90 euros, i el de la gasolina a 93 cèntims (dels més baixos d'Europa). El lloguer d'un apartament de luxe costa a la capital catalana 1.500 euros al mes, força més barat que a altres ciutats com Londres, París, Roma o Amsterdam, però més car que a Berlín, Dublín, Brussel·les, Atenes o Madrid.
Segons els creadors de l'informe, la crisi econòmica internacional ha condicionat de forma determinant els resultats d'enguany, a causa de la fluctuació de la major part de les monedes i de la inflació.
Una menció especial la requereix Londres, que tradicionalment s'havia mantingut al "top 10" de les ciutats més cares, però que aquest any ha caigut 13 posicions i s'ha situat a la setzena. L'impacte de la recessió a la "city" els ha passat factura. Aquesta tendència, però, no és exclusiva de Londres, sinó d'algunes ciutats europees que, de forma general, han perdut posicions. Com ara els casos de Varsòvia, que ha baixat 78 llocs (del 35 al 113) o de Dublín. També s'han registrat caigudes a Austràlia o l'Índia, en caure Sydney del lloc 15 al 66, i Bombai del 48 al 66. Pel que fa a Berlín, Copenhaguen o París, han mantingut la seva influència.
Com a contrapunt, els EUA, la Xina i l'Orient Mitjà han escalat posicions, fet que ha situat Nova York dintre del grup de les ciutats més cares (la vuitena), de la mateixa manera que Pequín (la novena).
Segons els creadors de l'informe, la crisi econòmica internacional ha condicionat de forma determinant els resultats d'enguany, a causa de la fluctuació de la major part de les monedes i de la inflació.
Una menció especial la requereix Londres, que tradicionalment s'havia mantingut al "top 10" de les ciutats més cares, però que aquest any ha caigut 13 posicions i s'ha situat a la setzena. L'impacte de la recessió a la "city" els ha passat factura. Aquesta tendència, però, no és exclusiva de Londres, sinó d'algunes ciutats europees que, de forma general, han perdut posicions. Com ara els casos de Varsòvia, que ha baixat 78 llocs (del 35 al 113) o de Dublín. També s'han registrat caigudes a Austràlia o l'Índia, en caure Sydney del lloc 15 al 66, i Bombai del 48 al 66. Pel que fa a Berlín, Copenhaguen o París, han mantingut la seva influència.
Com a contrapunt, els EUA, la Xina i l'Orient Mitjà han escalat posicions, fet que ha situat Nova York dintre del grup de les ciutats més cares (la vuitena), de la mateixa manera que Pequín (la novena).
