Barcelona ha estat protagonista de manifestacions multitudinàries des de la transició

Barcelona ha estat protagonista de manifestacions multitudinàries des de la transició

Barcelona ha estat protagonista de manifestacions multitudinàries des de la transició

ACN Barcelona.-La ciutat de Barcelona tornarà a ser epicentre de les reivindicacions de la societat civil aquest dissabte, quan s'espera que centenars de milers de persones ocupin els carrers per mostrar el seu rebuig als atemptats terroristes que la setmana passada van deixar quinze morts i més de cent ferits a les Rambles i a Cambrils. Serà una imatge que s'ha vist en nombroses ocasions des de la transició, i que han conformat una ciutat (i una societat) activa, mobilitzada i participativa. Hi ha hagut manifestacions de caires molt diversos, contra la guerra, contra els assassinats d'ETA o a favor de l'acollida de refugiats, si bé en els darrers anys el protagonisme se l'han endut les grans mobilitzacions a favor de la independència de Catalunya convocades l'11 de setembre.

La primera gran manifestació celebrada a Barcelona des de la transició va tenir lloc l'any 1977 quan centenars de milers de persones van sortir al carrer l'11 de setembre per reclamar 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia', en un lema que ha esdevingut icona d'un moment clau de la història catalana i espanyola. Va ser la primera vegada que es va parlar de l'ocupació al Passeig de Gràcia d'un milió de persones, una xifra que després s'ha demostrat físicament poc probable, però que ha ajudat a formar el mite de la ciutat epicentre de les reivindicacions socials.Prèviament, un any i mig abans, n'hi havia hagut dues a principis del 1976, amb Franco acabat de morir, quan desenes de milers de persones van sortir al carrer per exigir l'amnistia als presos polítics de la dictadura. La primera va tenir lloc l'1 de febrer i va ser prohibida per les autoritats, amb l'actuació conseqüent dels aleshores anomenats grisos, la policia espanyola. L'actitud contundent del govern no va doblegar la voluntat popular, que una setmana més tard es va tornar a expressar al carrer, aquesta vegada convocada per l'Assemblea de Catalunya, amb el doble de participació que vuit dies abans. El terrorisme ha estat un altre dels grans motius de reivindicació social que s'ha mostrat als carrers de Barcelona. La manifestació de dissabte en tornarà a ser un exemple, però també ho han estat la del juliol del 1997, quan centenars de milers de persones van clamar contra l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, o la del 23 de novembre del 2000, quan unes 900.000 persones van fer el mateix contra l'assassinat d'Ernest Lluch. També la del 22 de juny del 1987, quan 700.000 persones van fer el mateix contra l'atemptat d'Hipercor.Una altra de les concentracions més grans de persones que hi ha hagut a Barcelona va ser la que va tenir lloc el 15 de març del 2003, quan prop d'1.300.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van omplir el passeig de Gràcia, la Gran Via i els carrers adjacents fins a la plaça de Tetuan en contra de la invasió de l'Iraq.Però en els últims anys el protagonisme se l'ha endut la reivindicació independentista, amb les grans manifestacions organitzades a l'entorn de l'11 de setembre. La primera va tenir lloc el 2012, i segons xifres de la Guàrdia Urbana va congregar a l'entorn d'1,5 milions de persones sota el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'. Un any més tard la manifestació de la Via Catalana recorreria el país de punta a punta i trauria 1,6 milions de persones al carrer, segons el Departament d'Interior de la Generalitat. La V de la Diagonal del 2014 arribaria a 1,8 milions, també segons la Guàrdia Urbana, i la 'Via lliure a la República Catalana' del 2015 a 1,4, segons la mateixa font. El 2016 es van organitzar diferents actes arreu del país, i a la manifestació de Barcelona hi va haver 540.000 persones, xifres de la mateixa font.Finalment cal destacar que el febrer d'aquest any, 500.000 persones, 160.000 segons la Guàrdia Urbana, van clamar per l'acollida de refugiats, en una mostra que Barcelona es mobilitza també per causes socials.