Barcelona, capital mundial del Medi Ambient d'enguany, alerta de la situació de mars i oceans

Ahir va ser el Dia Mundial del Medi Ambient i, aquest any, Barcelona és la capital d'aquesta jornada de l'ONU dedicada a alertar del perill de la contaminació marítima i el mal que fa la pesca d'arrossegament als ecosistemes marins. L'edifici Fòrum ha acollit l'acte central de la jornada, presidit per la infanta Cristina, en el transcurs del qual s'han lliurat els premis Medi Ambient 2004. Els guardons s'han atorgat a Ramon Margalef, pioner en el terreny de l'ecologia a Espanya i que va morir fa pocs mesos, i a l'associació AIRES.
Barcelona, capital mundial del Medi Ambient d'enguany, alerta de la situació de mars i oceans
Dia Mundial del Medi Ambient

Barcelona, capital mundial del Medi Ambient d'enguany, alerta de la situació de mars i oceans

Ahir va ser el Dia Mundial del Medi Ambient i, aquest any, Barcelona és la capital d'aquesta jornada de l'ONU dedicada a alertar del perill de la contaminació marítima i el mal que fa la pesca d'arrossegament als ecosistemes marins. L'edifici Fòrum ha acollit l'acte central de la jornada, presidit per la infanta Cristina, en el transcurs del qual s'han lliurat els premis Medi Ambient 2004. Els guardons s'han atorgat a Ramon Margalef, pioner en el terreny de l'ecologia a Espanya i que va morir fa pocs mesos, i a l'associació AIRES.
Actualitzat
En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient s'ha fet a l'edifici Fòrum un acte institucional, presidit per la infanta Cristina. La celebració ha reunit al Fòrum més responsables polítics que cap altre acte fins ara. En les seves intervencions, tots ells han coincidit a reafirmar el compromís de les seves administracions per solucionar el greu problema que centrava la jornada: el risc de mort de mars i oceans per culpa de la intervenció humana. La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, ha assegurat que el govern espanyol mai més tornarà a posar en perill el cabal d'aigua dolça que va a parar als rius. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha aprofitat l'acte per sortir al pas, per primer cop en un acte oficial, de la pluja de crítiques que cau sobre el Fòrum. L'acte ha començat amb l'emissió d'un vídeo en el qual s'han recollit els missatges sobre els mars i oceans de personatges anònims i públics. Després de la projecció, s'ha fet una conferència sobre les problemàtiques ambientals a les zones costaneres. Després, la infanta Cristina ha pujat a l'escenari per lliurar els premis de Medi Ambient 2004, que han recaigut en l'associació Aires, d'empreses recuperadores socials i solidàries especialitzades en l'àmbit de la recollida, la recuperació i el reciclatge de residus, i com a reconeixement pòstum a tota la seva trajectòria, en l'ecòleg i biòleg marí Ramon Margalef, recentment desaparegut. Margalef va ser un dels científics més notables del país i la seva contribució a la ciència comprèn des de la limnologia i l'oceanografia biològica fins a l'ecologia teòrica. Al llarg de la seva carrera va obtenir nombrosos premis, com la Medalla d'Or de la Generalitat o la Medalla Príncep Albert de l'Institut Océanographique de París. Finalment, han clos l'acte diverses actuacions musicals, que, per la seva diversitat, han reflectit perfectament l'esperit del Fòrum: des de ball de claqué amb aires aflamencats, fins a funambulistes, dracs xinesos i castellers. Al llarg de tota la jornada, diferents espais del Fòrum celebraran actes relacionats amb el medi ambient, els mars i els oceans. Greenpeace denuncia la pesca d'arrosegament Precisament, l'organització ecologista Greenpeace ha llançat una campanya coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient per demanar una moratòria per a la pesca d'arrossegament, una tècnica molt agressiva per al fons marí que s'emporta tot el que troba pel seu camí. Greenpeace ha distribuït imatges de fons marins abans i després que hi hagi passat una xarxa d'aquest tipus per demostrar-ne els efectes destructius. No tan sols s'emporten animals, sinó que, a més, moltes espècies perden l'hàbitat que els permet viure, i el que abans estava ple de vida es converteix en un desert. L'arrossegament funciona amb una xarxa de grans dimensions que baixa fins al fons empesa per dues planxes de metall que poden arribar a pesar 10 tones. Les planxes es claven a terra i mentre el vaixell les estira ho van destruint tot al seu pas. Els vaixells són cada vegada més sofisticats, i poden anar a pescar a fons on mai s'havia pogut anar abans, i que tenen una recuperació molt lenta. A més de la destrucció dels fons marins, les organitzacions ecologistes asseguren que la pesca d'arrossegament comercialitza menys de la quarta part del que surt de les seves xarxes. Els pescadors del litoral català, tot i que fan servir cada vegada tecnologies més sofisticades, no fan captures tan massives com els vaixells que treballen en altres mars. Per a ells, la pitjor competència és el preu més barat del peix que ve d'altres mercats, i culpen la contaminació de la pèrdua de captures.

NOTÍCIES RELACIONADES