Barack Obama es converteix en el primer president afroamericà dels Estats Units
Barack Obama ja és el primer president afroamericà dels Estats Units. Pendents només dels estats de Missouri i Carolina del Nord, el vot que ja s'ha escrutat li dóna la victòria en superar àmpliament els 270 vots electorals que necessitava per esdevenir president. En aquest moment, Obama, que ha rebut la felicitació de McCain i del president Bush, obté 349 vots electorals i McCain, 163. Pel que fa al vot popular, el candidat demòcrata supera els 63 milions de vots i McCain està per sobre dels 56. La participació s'ha situat en poc més del 64% de l'electorat, la més alta des del 1908, quan va ser escollit el republicà William Howard Taft.
El 20 de gener, Barack Obama, de 47 anys, jurarà com a 44è president dels Estats Units i com a primer afroamericà que entra a la Casa Blanca. D'aquesta manera, la llarga lluita pels drets civils culmina amb l'arribada d'un negre a la institució política més alta del país. El somni de Martin Luther King sembla que es fa realitat i, amb ell, la fi del problema negre, si és que els afroamericans s'identifiquen amb l'Obama president tant com ho han fet amb l'Obama candidat.
Barack Obama ha obtingut la victòria quan ha capgirat el resultat de les últimes eleccions en estats clau com Florida, Ohio, Virgínia i Iowa. La victòria d'Obama a Pennsilvània i la derrota de McCain a Ohio han decidit l'elecció. Ohio és segurament l'exemple més sonat perquè en surten 20 compromissaris, però els republicans han vist com el vermell del 2004 es tornava ara en blau en fins a vuit estats. A banda d'Ohio, Florida (13), Virgínia (13), Indiana (11), Colorado (9), Iowa (7) Nevada (5) i Nou Mèxic (5) han passat a donar la victòria al Partit Demòcrata, quan fa quatre anys la van donar als republicans.
En aquest moment, Obama obté 349 vots electorals dels 538 possibles. Això representa 79 vots electorals per sobre de la barrera dels 270 necessaris per proclamar-se president dels Estats Units. John McCain en suma 163. Queden encara per decidir 26 vots electorals corresponents a dos estats: Carolina del Nord i Missouri.
Tot i la diferència en vots electorals, la diferència real en vot popular entre els dos candidats és molt més petita, només de 6 punts. A hores d'ara, Obama té 63.347.073 vots, un 52%, i McCain, 56.009.322vots, cosa que equival al 46%.
Si mirem estat per estat, com s'han repartit els vots de l'electorat, trobem que Obama s'ha imposat en 28 estats, contra els 21 on ha guanyat McCain. El candidat demòcrata ha guanyat la majoria d'estats clau. Especialment importants han estat les victòries a Colorado, Florida, Indiana, Nou Mèxic, Ohio i Virgínia, que en les últimes eleccions van donar el triomf a George Bush.
Gran afluència de votants
En aquests comicis també ha destacat la participació, que s'ha situat en un 64,1% de l'electorat, la més elevada des del 1908. De fet, milers de persones han hagut d'esperar durant hores per poder exercir el seu dret a vot. El motiu n'ha estat l'afluència, però en alguns centres electorals de Pennsilvània, Ohio, Florida, Virgínia i Nova Jersey les màquines electorals no han funcionat bé, fet que ha allargat el temps d'espera dels votants.
Les organitzacions d'observadors han denunciat dificultats per posar en funcionament algunes d'aquestes màquines. Alguns aparells s'han apagat a mitja votació. En alguns districtes de Virgínia s'ha prescindit del sistema electrònic i s'han fet servir les paperetes tradicionals. Una cosa similar ha succeït a Nova Jersey, però la manca de previsió ha obligat els centres electorals a fotocopiar paperetes perquè s'havien acabat.
Obama ha votat a Chicago
Barack Obama ha votat en un col·legi de Chicago. Després s'ha traslladat a Indiana, per trobar-se informalment amb uns quants votants, abans de tornar a Chicago, on ha celebrat la seva victòria amb una gran festa. Obama va tancar la campanya recordant la figura de la seva àvia, que va morir dilluns.
McCain ha votat a Phoenix
Pel que fa a John McCain, ha votat a Phoenix, a Arizona, l'estat on va ser elegit senador i que ara no l'ha votat com a president. El candidat republicà ho ha fet després d'haver recorregut fins a sis estats en les últimes 24 hores. Més de 3.000 quilòmetres per esgarrapar uns vots que no n'han impedit la derrota.
