Bancaixa i Caja Madrid aproven en consell d'administració la seva fusió
Caja Madrid i la valenciana Bancaixa han decidit fusionar-se. Aquesta operació les converteix en la primera entitat d'estalvis de l'Estat, per davant de La Caixa. Els seus consells d'administració han donat llum verda aquest dijous a la fusió, que donarà com a resultat un grup amb una suma d'actius que s'aproparà als 340.000 milions d'euros. Un dels temes que encara no s'ha tancat és la reestructuració de la plantilla i el nombre final d'oficines. L'operació és una fusió freda, que permet mantenir a cada caixa la seva identitat, però unificant els serveis centrals.
Caja Madrid ha acordat iniciar els tràmits per incloure Bancaixa dins de la seva aliança juntament amb Caixa Laietana, les caixes d'Àvila, Segòvia, La Rioja i Insular de Canàries, totes elles més petites.
La fusió freda comptaria amb el vistiplau del Banc d'Espanya. Per dur-se a terme, seran necessaris 4.500 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). La seu operativa estarà a Madrid i València es quedarà amb la seu social i la direcció de les empreses participades del nou grup financer, que amb un volum de negoci de 376.000 milions d'euros, superarà al Banc Santander i el BBVA.
El perquè de la multifusió
Es va calcular que la múltiple aliança amb les cinc caixes més petites augmentava els actius de Caja Madrid "només" un 19%. Va ser llavors quan es va especular amb la possibilitat de sumar-hi alguna caixa més per aconseguir ampliar la dimensió del sistema institucional de protecció (SIP). Això s'explica perquè a l'hora d'accedir als diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el Banc d'Espanya valora aquelles unions en les quals els actius de la caixa més gran augmenten el 25%.
Per aconseguir aquest percentatge, el grup promogut per Caja Madrid necessitava arribar fins als 238.900 milions d'actius, uns 11.400 milions més que els previstos en el SIP inicialment anunciat. Aquesta quantitat s'aconsegueix amb escreix amb Bancaixa, que n'aportaria gairebé deu vegades més, uns 111.500 milions, i donaria lloc a un grup financer amb uns 340.000 milions d'actius.
La fusió freda comptaria amb el vistiplau del Banc d'Espanya. Per dur-se a terme, seran necessaris 4.500 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). La seu operativa estarà a Madrid i València es quedarà amb la seu social i la direcció de les empreses participades del nou grup financer, que amb un volum de negoci de 376.000 milions d'euros, superarà al Banc Santander i el BBVA.
El perquè de la multifusió
Es va calcular que la múltiple aliança amb les cinc caixes més petites augmentava els actius de Caja Madrid "només" un 19%. Va ser llavors quan es va especular amb la possibilitat de sumar-hi alguna caixa més per aconseguir ampliar la dimensió del sistema institucional de protecció (SIP). Això s'explica perquè a l'hora d'accedir als diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el Banc d'Espanya valora aquelles unions en les quals els actius de la caixa més gran augmenten el 25%.
Per aconseguir aquest percentatge, el grup promogut per Caja Madrid necessitava arribar fins als 238.900 milions d'actius, uns 11.400 milions més que els previstos en el SIP inicialment anunciat. Aquesta quantitat s'aconsegueix amb escreix amb Bancaixa, que n'aportaria gairebé deu vegades més, uns 111.500 milions, i donaria lloc a un grup financer amb uns 340.000 milions d'actius.
