Balanç magre de la cadena àrab proamericana Al-Hurra dos anys després de la seva creació

Diu el tòpic que les guerres no només es guanyen als camps de batalla, sinó també als mitjans de comunicació. Amb aquesta premissa, el govern dels Estats Units va crear una cadena de televisió que fos la veu dels nord-americans al Pròxim Orient: Al-Hurra, una televisió en llengua àrab amb una programació variada que inclou notícies i entreteniment. Quasi dos anys després de començar el projecte, però, el resultat sembla un fracàs.
Balanç magre de la cadena àrab proamericana Al-Hurra dos anys després de la seva creació
Washington

Balanç magre de la cadena àrab proamericana Al-Hurra dos anys després de la seva creació

Diu el tòpic que les guerres no només es guanyen als camps de batalla, sinó també als mitjans de comunicació. Amb aquesta premissa, el govern dels Estats Units va crear una cadena de televisió que fos la veu dels nord-americans al Pròxim Orient: Al-Hurra, una televisió en llengua àrab amb una programació variada que inclou notícies i entreteniment. Quasi dos anys després de començar el projecte, però, el resultat sembla un fracàs.
Actualitzat
La seu central d'Al-Hurra és a l'estat de Virgínia, als EUA, des d'on s'emet per satèl·lit. El que havia de ser un antídot contra la influència i popularitat d'Al-Jazeera té poquíssima audiència, i els seus periodistes troben sovint problemes quan van a cobrir les notícies, ja que molts musulmans consideren Al-Hurra un canal opressor.

El dia que Hamas va guanyar les eleccions a Palestina, per exemple, Al-Jazeera ho va emetre en directe, mentre que Al-Hurra no ho va fer en cap moment. El cap d'informatius de la cadena, Mouafac Harb, ho justifica així: "En el nostre informatiu vam emetre algunes declaracions de Hamas, però no hem d'oblidar que és una organització terrorista."

Al-Hurra es considera un mitjà de comunicació lliure en un territori hostil, i creuen els Estats Units han de tenir aquesta veu al Pròxim Orient. Però el seu paper a la zona comença a ser qüestionat per alguns sectors de l'opinió pública, que recorden a la Casa Blanca la poca efectivitat de l'emissora i, sobretot, l'alt cost econòmic de l'empresa: 70 milions de dòlars anuals.

Shibley Telhami, per exemple, professor de la Universitat de Maryland, fa un balanç força negatiu de l'experiència: "Si el que es vol és canviar l'opinió que es té dels Estats Units, el missatge no ha triomfat."