Aznar i Berlusconi escenifiquen les divergències que provoca el projecte de Constitució Europea
Dissabte es va celebrar la primera reunió entre els països membres de la UE per començar a escriure la Constitució Europea i decidir-ne el futur. És només el principi i per tant, encara s'haurà d'esperar alguns mesos fins a tenir un text definitiu, com a màxim al maig de l'any que ve. Per això no hi ha hagut passes de gegant en aquesta Carta Magna, sinó més aviat al contrari. No s'ha reculat però sí que s'han posat de relleu algunes divergències entre els països que caldrà superar. Aznar i Berlusconi van personificar un d'aquests esculls: l'esborrany que ja va presentar la Convenció Europea.
La redacció de la Constitució Europea es farà prenent com a base l'esborrany que durant 16 mesos va elaborar la Convenció europea que presidia Valery Giscard d'Estaing. Amb aquest projecte es van assentar les bases i es van tancar alguns debats que, per a la majoria de països, no és bo que es reobrin, com el de la "majoria qualificada", la composició de la Comissió Europea o les referències als valors de la Unió.
El president espanyol, José María Aznar, però, es va mostrar massa disposat a passar pàgina i si bé va elogiar el projecte de la Convenció, també va fer una defensa del Tractat de Niça i de l'equilibri institucional que va aconseguir, cosa que per Aznar, el projecte de la Convenció podria trencar. Però aquesta no era probablement la preocupació més gran del president espanyol ja que juntament amb Polònia, no veuen amb bons ulls el tema de la "majoria qualificada", proposada per la Convenció per a les decisions del Consell, entesa com la "majoria d'estats membres que representi almenys les tres cinquenes parts de la població", ja que tindrien poques opcions de bloquejar amb altres aliats, decisions pactades pels països "grans" o més poblats. Aquesta tesi la corroboren fonts de la delegació espanyola, que després de la intervenció d'Aznar van insistir en la necessitat de tornar al consens de Niça perquè Espanya "no es pot quedar en un racó".
La posició d'Aznar, reiterada al llarg de la setmana, l'ha va abordar implícitament el president de torn de la UE i el seu homòleg italià, Silvio Berlusconi. L'aliat d'Aznar va fer una defensa ferma del projecte de Constitució Europea redactat per la Convenció: "Hi ha un acord unànime en què la Convenció ha fet una bona feina. L'esborrany ofereix una clara arquitectura institucional per a la Unió, basada en el doble consens dels estats i els ciutadants europeus". De tota manera, Berlusconi va deixar la porta oberta que es manifestin les divergències instant els governs a "exercir les seves prerrogatives de manera lliure, oberta i transparent".
Amb tot, però, el to poc precís i solemne és el que va regnar en aquesta primera trobada evitant entrar en les qüestions espinoses que susciten les negociacions constitucionals de la Conferència Intergovernamental. La declaració final de la reunió dels Quinze i els deu futurs socis es limita a reiterar "el compromís de dotar la UE amb un text constitucional que garanteixi l'eficàcia, consistència i eficiència del paper d'Europa al món" i a repetir que "l'esborrany de la Convenció és una bona base per a aquesta Conferència".
Tot i que la Constitució ha d'estar acabada d'aquí a vuit mesos, data en què ingressaran els deu nou països, la presidència de la UE s'ha marcat el repte d'acabar-la durant el període del seu mandat, és a dir, abans del desembre. A partir d'aquí, començarà un procés de ratificacions a cada país,que a Espanya es farà mitjançant un referèndum coincidint amb les eleccions europees, i la Constitució podrà entrar en vigor el 2006.
