Aznar diu que un atac a l'Iraq estaria legitimat encara que no s'aprovés una nova resolució
Espanya pensa que un atac a l'Iraq és legítim ara mateix i que no fa falta una segona resolució de l'ONU que autoritzi una acció militar contra Bagdad. Així ho va dir ahir el president del govern central, José María Aznar. En una entrevista concedida a Tele 5, Aznar va indicar que el millor seria una segona resolució autoritzant explícitament un atac, però que davant la dificultat que aquest "permís" tiri endavant, la resolució 1441 ja serveix. Espanya es vol mantenir sota el paraigua de l'ONU, però alhora vol donar suport a l'atac que els Estats Units volen llançar passi el que passi a les Nacions Unides.
El president del govern, José María Aznar, ha advertit que, encara que no hi hagi una segona resolució sobre l'Iraq, Espanya estarà sota l'empara de les Nacions Unides en qualsevol situació, ja que totes les resolucions obliguen al desarmament i la 1441 és suficient, des del punt de vista de la legalitat internacional, per a una intervenció militar.
Durant una entrevista a Tele 5, Aznar va explicar que Espanya no té interessos materials a l'Iraq, mentre que França, la Xina i Rússia sí que els hi tenen. Sobre l'amenaça de veto d'aquests països considera que és un esforç en la direcció equivocada i es pregunta si els que estaven en contra de la intervenció a Kosovo no estan ara d'acord que Milosevic ja no estigui en el poder.
A pregunta si hi ha alguna circumstància en què Espanya no donaria suport una intervenció militar, va respondre que "Espanya, en tot cas, estarà sota l'empara de les Nacions Unides perquè, en el supòsit que no s'obtingués un consens per a una nova resolució, totes les resolucions de Nacions Unides estan vigents i obliguen al desarmament i totes adverteixen a Saddam Hussein que s'exposa a greus conseqüències". "Per tant -va afegir Aznar-, estem en qualsevol cas i en qualsevol supòsit davant del que significa el mandat de les Nacions Unides i les seves resolucions."
El president espanyol considera suficient la resolució 1441 perquè es produeixi una intervenció militar. "Des del punt de vista de la legalitat internacional això és així", va assegurar, alhora que matisava: "Des del punt de vista del que pot significar un desig, una conveniència, una esperança de tenir noves possibilitats que una intervenció no finalment no es produeixi, una nova resolució seria molt positiva i per això treballem per ella."
El cap de l'executiu va explicar que durant tot el dia d'ahir havia estat treballant "personalment" amb altres membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en la nova resolució, buscant formulacions que permetin sentir-se còmodes a tots els membres del Consell.
No obstant, va deixar clar que no confia "absolutament gens" en Saddam Hussein, perquè, va dir d'ell que, a més de ser un dictador sanguinari, "des de fa 12 anys" s'està intentant que es desarmi i va insistir en la necessitat de seguir incrementant la pressió internacional per aconseguir aquest fi.
El veto amb el qual amenacen alguns membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no contribuiria a aquest fi, segons el seu parer. "França té dret de veto en el Consell de les Nacions Unides, altres països també el tenen", va precisar. I tot seguit va recordar: "Nosaltres no tenim interessos a l'Iraq, interessos materials a l'Iraq. França té interessos materials a l'Iraq, Rússia els té i la Xina, també."
No obstant, i després de matisar que a ell "els interessos materials" li semblen "molt respectables", va advertir que "bloquejar el Consell de Seguretat no és una bona decisió".
