Aznar acusa l'oposició i alguns mitjans de "fabricar una mentida" per treure partit de l'11-M

Enmig d'una gran expectació, ha comparegut davant de la comissió parlamentària de l'11-M l'expresident del govern central José María Aznar. L'excap de l'executiu central ha començat la seva intervenció recordant en cinc punts quina va ser l'actuació del seu executiu en les 60 hores posteriors als atemptats terroristes. Segons Aznar, un dels principals objectius del govern va ser garantir la normalitat ciutadana, a banda de mobilitzar els mitjans necessaris per donar l'assistència a les víctimes de la massacre. Una altra de les prioritats va ser impulsar la investigació policial que, tal com ha recordat Aznar, va propiciar que en els dos primers dies posteriors als atacs es produïssin les primeres detencions. Per últim, Aznar ha destacat dues línies més d'acció del seu govern en les hores posteriors als atemptats de l'11-M. Segons Aznar, el govern va prioritzar en tot moment aportar la màxima i més clara informació als ciutadans i institucions. A més, es va intentar assegurar les condicions per celebrar les eleccions generals del 14 de març amb normalitat. Aznar no qüestiona la legitimitat dels resultats dels comicis del 14-M Precisament, sobre els comicis generals del 14 de març, José María Aznar ha dit que en cap moment ha posat en qüestió la legitimitat dels resultats de les eleccions, que van donar el PSOE com a guanyador. Això sí, Aznar ha acusat "partits de l'oposició i mitjans de comunicació coneguts per la seva delirant obsessió contra el govern del PP" de "fabricar una gran mentida" i utilitzar la jornada de reflexió del 14-M per "alenar el setge organitzat contra un partit democràtic". Per donar suport a aquesta afirmació, Aznar ha fet referència a la difusió de la "falsa informació" dels suïcides, adreçada, segons ell, a desacreditar la gestió del govern, així com l'acusació, també falsa, d'ocultar el contingut de la furgoneta apareguda a Alcalá de Henares. Aznar també ha parlat de la difusió d'una suposada dimissió massiva dels responsables policials, i l'ha interpretat com un intent de desestabilitzar la direcció i la gestió de la lluita antiterrorista en aquell moment. Una altra mentida "malintencionada adreçada a crear un clima d'anormalitat i deslegitimització del govern mitjançant la calúmnia i la intoxicació" va ser la suposada audiència amb el rei de l'aleshores ministre de l'Interior, Ángel Acebes, per sotmetre a la firma del monarca un suposat decret de suspensió de les eleccions. A preguntes del portaveu del Partit Popular a la comissió, l'exministre Eduardo Zaplana, José María Aznar ha fet referència també a les manifestacions davant les seus del PP en la jornada de reflexió prèvia als comicis generals del 14 de març. Per Aznar, les manifestacions no van ser espontànies, sinó induïdes políticament. Aznar ha insistit que no es pot descartar encara que ETA hi tingui alguna relació, amb els atemptats, i ha posat en dubte que s'estigui investigant. També ha afirmat que segurament els cervells de l'atemptat no són en muntanyes llunyanes, i ha qüestionat així la teoria d'Al-Qaeda. Després del torn de Zaplana, el debat ha anat pujant de to amb els interrogatoris a què l'han sotmès tot seguit els portaveus de CiU, ERC i el PNB, i en diverses ocasions, l'expresident s'ha mostrat visiblement molest per les preguntes que li feien. Al portaveu d'ERC li ha recordat la reunió de Carod amb ETA.