Sydney

Austràlia demana perdó als aborígens

En un gest històric, el primer ministre australià, Kevin Rudd, ha demanat perdó als aborígens pel patiment i el dolor causats en el passat. Rudd s'ha adreçat a la nació en un missatge des del Parlament, a Canberra, emès en directe per la televisió i que molts ciutadans han seguit amb pantalles gegants instal·lades al carrer. Diversos representants de les comunitats aborígens australianes i els exprimers ministres del país han presenciat la sessió especial del Parlament. L'excepció ha estat l'últim primer ministre, el conservador John Howard. Entre els anys 1910 i 1970, un pla governamental va fer que els menors aborígens fossin separats dels seus progenitors i que se'ls eduqués en centres gestionats exclusivament per blancs.

Actualitzat

Fins a Canberra s'han desplaçat desenes d'aborígens per participar directament a la cerimònia de "benvinguda al país", com s'ha definit la sessió especial del Parlament. Les paraules de disculpa del primer ministre d'Austràlia han estat seguides amb gran expectació. I és que ha estat el primer perdó oficial del govern del país dirigit a la població aborigen. Un perdó per haver separat més de 100.000 criatures dels seus progenitors entre els anys 1910 i 1970. Aquests menors, que es coneixen amb el nom de "generació robada" es van lliurar a famílies blanques, amb l'objectiu d'educar-los amb els valors occidentals.

"Ha arribat l'hora de reconèixer les injustícies del passat. És el moment de demanar perdó. A la 'generació robada' i com a primer ministre d'Autràlia, els demano perdó. I des del govern d'Autràlia, demano perdó", ha manifestat Kevin Rudd.

Mentre uns prefereixen parlar de "perdó", altres parlen de "genocidi", perquè, segons diuen, el que es volia era eradicar la raça aborigen.

Tot i el gest del govern australià, alguns aborígens el consideren insuficient, perquè no s'ha parlat de cap tipus de compensació. Un fet que descarta el govern australià, que ha afirmat que la seva prioritat és ajudar a millorar les condicions de vida de la població indígena, que actualment són unes 450.000 persones i constitueixen el col·lectiu més pobre del país.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut