Aung San Suu Kyi concorrerà a les eleccions parcials de Birmània, després de 20 anys de ser perseguida per la dictadura militar
La premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi concorrerà a les eleccions parcials de Birmània, després de 20 anys de ser perseguida per la dictadura del país. La decisió de la líder opositora arriba després que Birmània ha estat "rehabilitada" pels països de l'entorn i que els Estats Units han posat el país al punt de mira de la seva política per contenir la Xina. La cimera de països del Pacífic ha servit per fer evident l'acostament a Occident de Birmània, després d'anys de feina diplomàtica silenciosa.
Aug San Suu Kyi va rebre una trucada que va acabar de lligar el seu retorn a la política i l'avançament cap a la democràcia al país. La trucada era d'Obama, que ha anunciat que la seva secretària d'estat viatjarà a Birmània el mes que ve.
Washington dóna un vot de confiança als militars perquè encetin un procés d'obertura. Alhora, els Estats Units es posen en posició de tutela d'aquest procés i de recollida de rèdits. Fins ara, l'aïllament internacional de Birmània ha servit al seu veí gegant, la Xina, per assentar la seva influència al país i servir-se de la seva posició.
Pequín ha començat a construir un port de gran profunditat a la ciutat costanera de Dawei. Aquest port ha de donar sortida a productes de Tailàndia, Cambodja i el Vietnam cap als mercats occidentals. Queda la Xina fora de l'equació? No. Algú ha de construir les autopistes. I més al nord, Pequín també instal·la equipament estratègic. Un gasoducte i un oleoducte han de servir per dur el gas i el petroli de l'Aràbia Saudita i el golf Pèrsic al sud de la Xina per alimentar la màquina productiva.
El règim birmà, de moment, ja ha rebut el primer "premi" pels tímids símptomes d'obertura: la presidència del grup de països del sud-est asiàtic, mentre Pequín continua amb el neguit per la possible pèrdua d'influència.
Washington dóna un vot de confiança als militars perquè encetin un procés d'obertura. Alhora, els Estats Units es posen en posició de tutela d'aquest procés i de recollida de rèdits. Fins ara, l'aïllament internacional de Birmània ha servit al seu veí gegant, la Xina, per assentar la seva influència al país i servir-se de la seva posició.
Pequín ha començat a construir un port de gran profunditat a la ciutat costanera de Dawei. Aquest port ha de donar sortida a productes de Tailàndia, Cambodja i el Vietnam cap als mercats occidentals. Queda la Xina fora de l'equació? No. Algú ha de construir les autopistes. I més al nord, Pequín també instal·la equipament estratègic. Un gasoducte i un oleoducte han de servir per dur el gas i el petroli de l'Aràbia Saudita i el golf Pèrsic al sud de la Xina per alimentar la màquina productiva.
El règim birmà, de moment, ja ha rebut el primer "premi" pels tímids símptomes d'obertura: la presidència del grup de països del sud-est asiàtic, mentre Pequín continua amb el neguit per la possible pèrdua d'influència.
