Atutxa diu que el rei ha beneït el matrimoni Zapatero-Rajoy per anar contra el nacionalisme

El president del Parlament basc, Juan María Atutxa, ha afirmat que el rei Joan Carles ha donat la seva "benedicció" al "matrimoni" del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, per anar contra el nacionalisme i el "pla Ibarretxe". En una entrevista concedida a ETB, Atutxa ha recordat que la reunió entre Zapatero i Rajoy de divendres potser es va fer per "segellar una altra fórmula antinacionalista". Segons Atutxa, el PSOE "cedeix a les apetències i a les pressions del PP i, forçat pels populars, fan una causa comuna, les dues formacions contrauen matrimoni, amb els seus màxims líders al capdavant, per anar contra una iniciativa legítima i democràtica que ha tingut el suport de la majoria absoluta el passat 30 de desembre al Parlament basc". A més, s'ha referit a les declaracions de Rodríguez Zapatero de dissabte a Sant Sebastià, en què va replicar a l'esquerra abertzale que està disposat a parlar amb ells quan acabi la violència i ETA deixi les armes. "Jo destacaria que el president del govern d'Espanya està disposat a obrir el diàleg amb l'esquerra abertzale en el moment que deixin de sonar les pistoles, i jo pregunto: és que sonen les pistoles en el govern o el Parlament basc? Per què no s'està obert també al diàleg i a la conversa, a la negociació amb el Parlament i el govern basc?", ha subratllat. En aquesta línia, Atutxa ha manifestat que les institucions basques "encara estem oberts" al debat i la negociació. I ha advertit que la societat basca no entendrà que no s'arribi a negociar el "pla Ibarretxe". "Jo no em vull ni imaginar que se li digui 'no' a la negociació, perquè no se li diu 'no' a la reforma, sinó a la majoria absoluta del Parlament basc i al poble basc." No obstant això, Atutxa ha precisat que, tal com ha manifestat el lehendakari, Juan José Ibarretxe, es consultarà sobre la proposta la societat basca, en tot cas, sempre que ETA "hagi aturat definitivament" la seva activitat terrorista. El president del Parlament basc ha reconegut que "els efectes d'aquesta consulta no seran els mateixos que si es tractés d'un referèndum, després de tot el procés de negociació i de l'aprovació de la reforma de l'Estatut per part de les Corts". Si el pla s'aprovés a les Corts, "el matí següent" els bascos tindrien nou Estatut. Si no fos així, es preguntaria el poble basc "i se sabria el que pensa", tot i que ha reconegut que "no hi ha un efecte jurídicament aplicable després".