Aturat el nomenament de Fernández Díaz en una comissió del Congrés pel veto de tota l'oposició

Aquest dimecres s'havien de constituir al Congrés dels Diputats dues comissions parlamentàries que arribaven carregades de polèmica. Una era la d'Afers Exteriors que, malgrat el rebuig generalitzat de l'oposició, estava previst que l'acabés presidint l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. I l'altra era la Comissió Mixta per a la Unió Europea, que, finalment, no presidirà el diputat del PSC José Zaragoza perquè el PSOE ha retirat la seva candidatura. 

El vot en blanc dels socialistes i Ciutadans havia de fer possible que Fernández Díaz encapçalés la Comissió d'Afers Exteriors, però finalment el PSOE ha expressat reserves i s'ha ajornat la votació. Això ha passat després que l'exlíder del PSOE Pedro Sánchez hagi reclamat a través de Twitter que no se'n faci president l'exministre de l'Interior.

De fet, en la constitució de la comissió, el PSOE ha anunciat que votarà "no" a Fernández Díaz. El diputat del PSOE José Ignacio Sánchez Amor ha fet servir el concepte d'"autonomia parlamentària" per justificar el seu canvi de parer. Per la seva banda, José Ramón García, del PP, ha atribuït el canvi a "pressions antipolítiques":

José Ignacio Sánchez Amor, PSOE: "Amb independència de qüestions personals, que aquí no es jutgen, el senyor Fernández Díaz té un contenciós amb aquest parlament, perquè serà investigat i perquè ha estat reprovat. Per tant, sense entrar en cap tipus de valoració personal, es tracta d'una qüestió de defensa de l'autonomia del Parlament, i per tant ens sembla que, en cap cas, el senyor Fernández Díaz ha de presidir aquesta comissió."

José Ramón García, PP: "Aquesta comissió obeeix a un pacte entre el PSOE i el PP, i els pactes són per complir-los. És un pacte que assegura molt de la qualitat democràtica d'allò que passa a les comissions i del que passa al Parlament. Crec que sucumbir a les pressions antipolítiques i populistes en qualsevol àmbit del Parlament els fa un flac favor a les institucions i les debilita."

Pugna pel futur parlamentari de l'exministre

Després s'ha sabut que els socialistes han amenaçat de presentar un altre candidat, que molt probablement hauria estat escollit amb el suport de tota l'oposició. Per evitar-ho el PP ha optat per ajornar la votació i ha començat a buscar alternatives.

Una que ha sonat amb força plantejava situar l'expresident del Congrés Jesús Posada en el lloc reservat per a Fernández Díaz. Però això s'ha descartat, i Posada ha acabat sent escollit per unanimitat president de la Comissió Constitucional. Després l'exministre ha sonat per presidir la Comissió Mixta de Relacions amb el Tribunal de Comptes, però el PSOE també ha rebutjat facilitar-ho.

Les votacions de totes dues comissions, la d'Exteriors i la del Tribunal de Comptes, han quedat ajornades. El mateix Jorge Fernández Díaz ha dit aquest dimarts al migdia que no "posarà problemes" si finalment el partit no manté la seva candidatura a presidir la Comissió d'Exteriors. Abordat pels periodistes als passadissos del Congrés, Fernández díaz ha assegurat que no havia "demanat res" i que no vol que es converteixi en una "qüestió personal".

El PSOE ha trencat el pacte amb el PP

Tant Ciutadans com el PSOE s'oposaven a la presidència de Fernández Díaz, però estaven disposasts a facilitar-ne l'elecció amb un vot en blanc, després del pacte amb el PP per repartir-se les diferents presidències i vicepresidències de les comissions. L'únic candidat alternatiu previst era el de Podem.

L'exministre havia asssegurat abans de les votacions que no entenia l'enrenou que provoca la seva figura: "No veig gaire sentit a aquesta polèmica, però jo respecto el dret dels diputats dels grups a fixar la posició que creguin oportuna en cada moment, encara que no la comparteixi. Hi tenen tot el dret."

Fernández Díaz va ser reprovat pel Congrés el mes passat, per les seves converses amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya i, a més a més, té pendent passar per la futura comissió d'investigació que es crearà per escrutar l'ús suposadament partidista que el ministre va fer del seu departament.