Astrònoms de diferents comunitats científiques reprenen el debat sobre la inclusió de Plutó al sistema planetari
El director de l'Institut de Ciència Planetària (PSI), Mark Sykes, i l'astrònom del Museu Americà d'Història Natural, Neil deGrasse, reprenen el debat al voltant de la definició de planeta. Fa dos anys la Unió Astronòmica Internacional (IAU) va encunyar un nou concepte que excloïa Plutó del sistema planetari i el relegava a la categoria de planeta menor. La discussió es produirà en el marc de la conferència "The Great Planet Debate: Science as Process", que tindrà lloc a Maryland durant tres dies.
Plutó podria torna a ser un planeta. O almenys això és el que creu el director de l'Institut de Ciència Planetària, Mark Sykes, que defensa l'existència de tretze planetes al sistema solar en contra dels vuit reconeguts oficialment. D'aquesta manera, s'afegiria al sistema planetari l'expulsat Plutó i el seu satèl·lit Caront, i els planetes menors Eride, Ceres i Makemake.
Sykes considera que "si un objecte celeste que no és una estrella té la suficient massa per ser rodó i orbitar al voltant d'una estrella, hauria de ser un planeta". Amb aquests paràmetres, el planeta més petit del sistema solar seria Ceres, situat a l'anell d'asteroides entre Mart i Júpiter.
L'exclusió de Plutó, una decisió controvertida
La definició de Sykes contradiu la que es va votar l'agost de 2006 a l'Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Segons aquest organisme, no n'hi ha prou que un cos celeste orbiti al voltant del Sol per ser considerat un planeta, sinó que ha d'haver buidat la seva òrbita al llarg del temps.
En opinió de Sykes, aquest segon supòsit és el que "confon" la comunitat científica, que es pregunta si Júpiter i la mateixa Terra haurien de considerar-se planetes a causa dels asteroides que en creuen les òrbites. A més, Sykes considera que la IAU va "ferir" la percepció que té el públic al voltant de la ciència "imposant per vots una definició controvertida d'un terme comú".
Mark Sykes creu que la ciència és un "procés dinàmic i no acabat" en lloc d'"una llista de fets que s'han d'aprendre d'una autoritat". Aquest és un dels conceptes que debatrà conjuntament amb l'astrònom del Museu Americà d'Història Natural, Neil deGrasse, a la conferència que té lloc a Maryland.
Sykes considera que "si un objecte celeste que no és una estrella té la suficient massa per ser rodó i orbitar al voltant d'una estrella, hauria de ser un planeta". Amb aquests paràmetres, el planeta més petit del sistema solar seria Ceres, situat a l'anell d'asteroides entre Mart i Júpiter.
L'exclusió de Plutó, una decisió controvertida
La definició de Sykes contradiu la que es va votar l'agost de 2006 a l'Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional (IAU). Segons aquest organisme, no n'hi ha prou que un cos celeste orbiti al voltant del Sol per ser considerat un planeta, sinó que ha d'haver buidat la seva òrbita al llarg del temps.
En opinió de Sykes, aquest segon supòsit és el que "confon" la comunitat científica, que es pregunta si Júpiter i la mateixa Terra haurien de considerar-se planetes a causa dels asteroides que en creuen les òrbites. A més, Sykes considera que la IAU va "ferir" la percepció que té el públic al voltant de la ciència "imposant per vots una definició controvertida d'un terme comú".
Mark Sykes creu que la ciència és un "procés dinàmic i no acabat" en lloc d'"una llista de fets que s'han d'aprendre d'una autoritat". Aquest és un dels conceptes que debatrà conjuntament amb l'astrònom del Museu Americà d'Història Natural, Neil deGrasse, a la conferència que té lloc a Maryland.
