Arreu del món es fan servir les TIC per combatre la corrupció i fer més transparent la política
La corrupció és un dels tres temes que més comenten en els seus missatges al Twitter els usuaris que fan servir etiquetes relacionades amb les acampades de protesta que hi ha a diverses ciutats espanyoles. El combat contra la corrupció disposa dels recursos digitals per millorar la seva eficàcia.
Desenes d'entitats fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per denunciar i combatre la corrupció arreu del món, segons un estudi de l'organisme Transparència Internacional d'aquest mes de maig. Es tracta d'un treball de llicenciatura d'uns estudiants de la l'Escola d'Economia i Ciències Polítiques de Londres i, a banda d'aplegar exemples concrets en què la digitalització i les connexions a internet permeten crear eines contra la corrupció, proposen un seguit de recomanacions.
Així, suggereixen que es recorri a tecnologies poc sofisticades i que garanteixin l'accés a persones que tenen una connexió de menys capacitat. També s'insisteix que cal actualitzar la informació i validar-la.
Les xarxes socials, els blogs i els mòbils són els elements que permeten aquestes activitats, a més dels procediments per esquivar la censura a internet i l'anomenat "crowdsourcing", és a dir, les accions col·lectives per generar informació.
Censura i suborns
Així, per exemple, Alkasir ofereix una ruta per esquivar els filtres i la censura, el mateix que fa, amb enllaços a molts recursos, Sesawe. Per la seva banda, Tor vol garantir l'anonimat dels usuaris.
Saatsaam, a Cambodja, informa sobre casos de corrupció, mentre que el Democrator rus vol ser un aparador per a les queixes ciutadanes. Encara més contundent és aquesta aplicació que a l'Índia permet que les persones puguin dir si s'han vist forçades a pagar un suborn. A Ucraïna, uns activistes intenten denunciar els casos dubtosos dels tribunals.
Quienpagamanda vol garantir els drets dels consumidors a Costa Rica i Internet Necesario és una campanya mexicana amb el Twitter per protestar contra un impost sobre l'ús d'internet.
Els activistes pro drets humans sudanesos comuniquen si es troben en perill amb SMS i Skype i la informació s'acumula en un web obert. Un portal xinès vol rebre les denúncies sobre violacions dels drets humans.
Control dels polítics
El control de la política es considera un dels factors clau per millorar la transparència i combatre la corrupció. "A quienes elegimos" del Paraguai, o "Adote um vereador" del Brasil pretenen complir aquesta missió de la mateixa manera que ho volen fer Congresso Aberto, també al Brasil, Congreso Visible a Colòmbia o aquesta proposta mexicana per fer un seguiment de les promeses electorals i les contradiccions dels polítics.
Empowered India aporta dades sobre els representants electes en una democràcia amb més de 700 milions d'electors. Mumbaivotes proposa que els ciutadans tinguin elements clars per decidir el seu vot. Una idea semblant al Vota inteligente de Xile. La versió polonesa d'aquesta voluntat de coneixement i control de l'activitat política és comentada pels autors de l'estudi com una proposta molt còmoda per als usuaris.
Tot i que no consta en el treball, cal anotar aquí que la tasca dels eurodiputats es pot seguir gràcies a un web creat per un informàtic català.
El control dels pressupostos també és en part possible gràcies a aquests instruments, com intenten a Kènia. El pressupost de l'Ajuntament de Tel Aviv, a Israel, es pot repassar amb diverses visualitzacions. Un web rus vol exposar les despeses i deixar clar qui són els contractistes de l'administració pública.
A més, s'han fet servir els recursos digitals en situacions específiques com ara la resposta davant d'una catàstrofe natural, com es va fer amb els mapes poc després del terratrèmol d'Haití, o el control d'un procés electoral, com s'explica a African Election i com va succeir en una experiència afganesa que va permetre, l'any 2009, combinar en un mapa els resultats oficials amb els informes que s'enviaven per part de voluntaris. El control d'escrutini té un exemple al Líban.
També a Catalunya
A Catalunya hi ha desenes d'iniciatives amb orientació social que fan un ús intensiu de les TIC. Un centenar d'aquestes propostes ja estan inscrites en un registre que impulsa el projecte Ciutadania 4.0, que anotarà en un mapa aquestes actuacions a més d'oferir-los orientació per al seu desenvolupament. A més, diverses entitats catalanes proveeixen de recursos tecnològics organitzacions no lucratives d'arreu del món.
Per tant, al país s'estén a poc a poc un ús cada vegada més social dels recursos digitals. Tot i que la corrupció és una qüestió d'abast mundial, com ho prova que les Nacions Unides instituís a partir de l'any 2003 un dia per recordar-se'n, al conjunt d'Espanya s'ha convertit en un dels principals motius de desencís polític.
Si fa un parell d'anys el ciberactivisme espanyol es presentava amb webs i partits, fa poques setmanes una campanya contra els candidats implicats en casos de corrupció ha aplegat mitjançant internet desenes de milers de firmes.
Potser els protagonistes de les acampades no tenen prou clars tots els objectius quan s'expressen amb les eines d'internet, però sens dubte que la corrupció els preocupa, és un dels tres temes més comentats en els missatges al Twitter dels usuaris que participen en les protestes, segons una anàlisi presentada en aquest gràfic.
Si les TIC són útils, el pitjor adversari, com explicaven als autors d'aquest estudi els eslovacs de Fair Play Alliance, és l'acceptació tàcita de la corrupció. Els resultats electorals de diumenge podrien confirmar-ho.
Així, suggereixen que es recorri a tecnologies poc sofisticades i que garanteixin l'accés a persones que tenen una connexió de menys capacitat. També s'insisteix que cal actualitzar la informació i validar-la.
Les xarxes socials, els blogs i els mòbils són els elements que permeten aquestes activitats, a més dels procediments per esquivar la censura a internet i l'anomenat "crowdsourcing", és a dir, les accions col·lectives per generar informació.
Censura i suborns
Així, per exemple, Alkasir ofereix una ruta per esquivar els filtres i la censura, el mateix que fa, amb enllaços a molts recursos, Sesawe. Per la seva banda, Tor vol garantir l'anonimat dels usuaris.
Saatsaam, a Cambodja, informa sobre casos de corrupció, mentre que el Democrator rus vol ser un aparador per a les queixes ciutadanes. Encara més contundent és aquesta aplicació que a l'Índia permet que les persones puguin dir si s'han vist forçades a pagar un suborn. A Ucraïna, uns activistes intenten denunciar els casos dubtosos dels tribunals.
Quienpagamanda vol garantir els drets dels consumidors a Costa Rica i Internet Necesario és una campanya mexicana amb el Twitter per protestar contra un impost sobre l'ús d'internet.
Els activistes pro drets humans sudanesos comuniquen si es troben en perill amb SMS i Skype i la informació s'acumula en un web obert. Un portal xinès vol rebre les denúncies sobre violacions dels drets humans.
Control dels polítics
El control de la política es considera un dels factors clau per millorar la transparència i combatre la corrupció. "A quienes elegimos" del Paraguai, o "Adote um vereador" del Brasil pretenen complir aquesta missió de la mateixa manera que ho volen fer Congresso Aberto, també al Brasil, Congreso Visible a Colòmbia o aquesta proposta mexicana per fer un seguiment de les promeses electorals i les contradiccions dels polítics.
Empowered India aporta dades sobre els representants electes en una democràcia amb més de 700 milions d'electors. Mumbaivotes proposa que els ciutadans tinguin elements clars per decidir el seu vot. Una idea semblant al Vota inteligente de Xile. La versió polonesa d'aquesta voluntat de coneixement i control de l'activitat política és comentada pels autors de l'estudi com una proposta molt còmoda per als usuaris.
Tot i que no consta en el treball, cal anotar aquí que la tasca dels eurodiputats es pot seguir gràcies a un web creat per un informàtic català.
El control dels pressupostos també és en part possible gràcies a aquests instruments, com intenten a Kènia. El pressupost de l'Ajuntament de Tel Aviv, a Israel, es pot repassar amb diverses visualitzacions. Un web rus vol exposar les despeses i deixar clar qui són els contractistes de l'administració pública.
A més, s'han fet servir els recursos digitals en situacions específiques com ara la resposta davant d'una catàstrofe natural, com es va fer amb els mapes poc després del terratrèmol d'Haití, o el control d'un procés electoral, com s'explica a African Election i com va succeir en una experiència afganesa que va permetre, l'any 2009, combinar en un mapa els resultats oficials amb els informes que s'enviaven per part de voluntaris. El control d'escrutini té un exemple al Líban.
També a Catalunya
A Catalunya hi ha desenes d'iniciatives amb orientació social que fan un ús intensiu de les TIC. Un centenar d'aquestes propostes ja estan inscrites en un registre que impulsa el projecte Ciutadania 4.0, que anotarà en un mapa aquestes actuacions a més d'oferir-los orientació per al seu desenvolupament. A més, diverses entitats catalanes proveeixen de recursos tecnològics organitzacions no lucratives d'arreu del món.
Per tant, al país s'estén a poc a poc un ús cada vegada més social dels recursos digitals. Tot i que la corrupció és una qüestió d'abast mundial, com ho prova que les Nacions Unides instituís a partir de l'any 2003 un dia per recordar-se'n, al conjunt d'Espanya s'ha convertit en un dels principals motius de desencís polític.
Si fa un parell d'anys el ciberactivisme espanyol es presentava amb webs i partits, fa poques setmanes una campanya contra els candidats implicats en casos de corrupció ha aplegat mitjançant internet desenes de milers de firmes.
Potser els protagonistes de les acampades no tenen prou clars tots els objectius quan s'expressen amb les eines d'internet, però sens dubte que la corrupció els preocupa, és un dels tres temes més comentats en els missatges al Twitter dels usuaris que participen en les protestes, segons una anàlisi presentada en aquest gràfic.
Si les TIC són útils, el pitjor adversari, com explicaven als autors d'aquest estudi els eslovacs de Fair Play Alliance, és l'acceptació tàcita de la corrupció. Els resultats electorals de diumenge podrien confirmar-ho.
