Arrenca amb normalitat la jornada electoral, en què 34 milions de votants estan cridats a les urnes

Els col·legis electorals han obert les portes tal com estava previst. A les nou del matí han començat les desenes eleccions generals de la democràcia espanyola, que, de moment, transcorren amb tota normalitat. Més de 34 milions de votants estan cridats a les urnes per renovar el Congrés dels Diputats i el Senat, uns comicis que arriben marcats per l'assassinat, a mans d'ETA, de l'exregidor socialista de Mondragón Isaías Carrasco. A Catalunya, el nombre total d'electors supera els 5,3 milions de persones, una xifra que ha crescut un 1% respecte a les eleccions generals del març del 2004. La participació es perfila com una de les dades clau de la jornada. També hi ha eleccions a la Junta d'Andalusia.
Arrenca amb normalitat la jornada electoral, en què 34 milions de votants estan cridats a les urnes
Madrid

Arrenca amb normalitat la jornada electoral, en què 34 milions de votants estan cridats a les urnes

Els col·legis electorals han obert les portes tal com estava previst. A les nou del matí han començat les desenes eleccions generals de la democràcia espanyola, que, de moment, transcorren amb tota normalitat. Més de 34 milions de votants estan cridats a les urnes per renovar el Congrés dels Diputats i el Senat, uns comicis que arriben marcats per l'assassinat, a mans d'ETA, de l'exregidor socialista de Mondragón Isaías Carrasco. A Catalunya, el nombre total d'electors supera els 5,3 milions de persones, una xifra que ha crescut un 1% respecte a les eleccions generals del març del 2004. La participació es perfila com una de les dades clau de la jornada. També hi ha eleccions a la Junta d'Andalusia.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els col·legis han obert sense problemes a la majoria de llocs. El 99,9% de les urnes estan operatives i només han aparegut alguns panys amb cola i silicona per impedir les votacions. El secretari d'Estat de Comunicació, Fernando Moraleda, i el sotssecretari del Ministeri de l'Interior, Justo Zambrana, han qualificat la situació de normalitat "total i absoluta", tot i alguns retards en l'obertura dels col·legis. Els incidents més remarcables han tingut lloc al País Basc. A Aulesti, uns desconeguts han entrat al col·legi i han trencat totes les urnes. A Sant Sebastià, l'alcalde socialista, Odon Elorza, s'ha encarat amb un grup de persones que l'acusaven de feixista. A Vitòria, el PP denuncia que en una mesa han aparegut paperetes del Senat retallades en què no es veien els seus candidats.

A Catalunya no hi ha hagut gaires problemes. El Departament d'Interior de la Generalitat ha informat que només 11 portes dels 2.739 col·legis han hagut de ser desbloquejades abans de l'obertura de les eleccions. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, ha qualificat aquests incidents d'anecdòtics.

Les primeres dades oficials de participació es coneixeran a partir de les 14.30 h, en una primera compareixença del secretari d'Estat de Comunicació. Posteriorment, a les 18.30 h, hi haurà una altra compareixença informativa per oferir més dades de participació. Els primers resultats oficials provisionals es podran saber a partir de les nou del vespre, una hora després del tancament dels col·legis electorals.

Més vots per correu, però menys a Barcelona

Encara que les primeres dades de participació no es coneixeran fins al migdia, el que sí que se sap és que el vot per correu per aquestes eleccions s'ha incrementat un 37% respecte als comicis anteriors. Més de 758.000 persones han sol·licitat emetre el seu vot a través d'aquesta opció. Correus mobilitza aquest diumenge més de 21.000 treballadors i prop de 13.000 vehicles per repartir a les meses electorals el vot emès per correu, a banda de traslladar després les còpies de les actes dels escrutinis.

L'Ajuntament de Barcelona ha donat unes primeres dades pròpies de participació. A les dotze del migida havia votat el 16,7% del cens, tres punts per sota que el 2004. Es tracta del percentatge més baix des del 1996.

Els polítics ja voten

Els candidats i els representants de les institucions són els primers a anar a votar. Els caps de cartell a Madrid ja ho han fet. A Catalunya pràcticament tots els líders i candidats han passat per les urnes. En les seves declaracions, han coincidit a fer una crida perquè els ciutadans participin i vagin a votar.

També han anat a votar el lehendakari Juan José Ibarretxe, però l'atenció al País Basc s'ha centrat en la vídua d'Isaías Carrasco, l'última víctima d'ETA.

Les eleccions a Catalunya

A Catalunya, 230.393 joves poden exercir per primera vegada el dret a vot. Per demarcacions, la província de Barcelona perd electors respecte a les anteriors generals, en passar de 4.007.189 electors a 3.979.997 en 311 municipis. La resta de províncies sí que augmenten el nombre de ciutadans cridats a les urnes, encara que, a diferència de les eleccions generals anteriors, cap demarcació no tria cap diputat més, com va passar amb Girona el 2004, quan va passar de 5 diputats a 6. La província de Tarragona és la segona amb més electors, amb 543.319 en 183 municipis, seguida de Girona, amb 489.531 en 221 municipis, i de Lleida, que té censats 311.731 electors en 231 municipis.

En total, hi ha a disposició dels electors catalans un total de 5.563.960 paperetes per al Congrés i la mateixa quantitat per al Senat, que seran utilitzades a les 8.549 meses electorals repartides per tot el territori català i introduïdes a les 19.384 urnes que es posaran al servei dels electors aquest diumenge. Les eleccions generals acostumen a ser les més concorregudes a Catalunya, on mai han tingut una participació inferior al 64%.

Les generals del 1979, 1986, 1989 i 2000 han estat les úniques eleccions a les Corts en les quals la participació a Catalunya ha baixat del 70%. Els comicis en els quals els electors catalans van participar més van ser els del 1982, amb un 80,83% de participació, quan el PSOE va aconseguir arribar a La Moncloa amb Felipe González com a president i amb majoria absoluta al Congrés. En canvi, a les eleccions de l'any 2000, quan el PP va aconseguir formar govern amb majoria absoluta, es van registrar les dades més baixes, amb una participació del 64,01%. Així doncs, la participació màxima i mínima a Catalunya ha coincidit amb dos períodes de majories absolutes al Congrés, per al PSOE i per al PP respectivament.

VÍDEOS RELACIONATS