Arnaldo Otegi surt de la presó demanant diàleg per resoldre el conflicte basc
Arnaldo Otegi ha sortit poc abans de dos quarts de vuit del matí de la presó donostiarra de Martutene, a Sant Sebastià, després d'haver complert la condemna de 15 mesos per un delicte d'enaltiment del terrorisme. A fora l'esperaven la seva parella, els seus pares i amics, l'advocada Jone Goirizelaia, l'exdirigent de Batasuna Tasio Erkizia i la representant d'ANV Arantxa Urkaregi. En declaracions als mitjans de comunicació, Otegi ha afirmat que encara hi ha "un problema polític de fons sense resoldre en aquest país" i ha reivindicat "el diàleg i la negociació" per solucionar-lo. Segons el dirigent de la il·legalitzada Batasuna, és important que el País Basc conegui "un escenari de pau i democràcia que li permeti decidir el seu futur" i ha reclamat la llibertat dels presos polítics bascos.
La sortida d'Arnaldo Otegi de la presó obre de nou el debat sobre si s'ha de negociar amb ETA, una opinió que rebutgen tant els socialistes com els populars. José Blanco, vicesecretari general del PSOE, ha declarat que tota negociació amb els terroristes està tancada. De fet, el futur polític de l'exlíder de Batasuna és, si més no, incert.
Aralar, la formació escindida de l'antiga Batasuna, ha considerat una "notícia positiva la posada en llibertat d'Otegi" i ha dit que espera que "pugui tornar a exercir l'acció política lliurement". L'esquerra abertzale ha preparat un acte de benvinguda a Otegi al seu poble natal, Elgoibar, Guipúscoa, per a la setmana que ve.
Causes pendents
Tot i això, Otegi podria tornar a presó en un futur ja que encara té quatre causes judicials obertes, amb penes que oscil·len entre els 2 i els 15 anys. El portaveu abertzale està processat en el sumari que investiga el finançament d'ETA i Batasuna a través de les "herriko tabernes". El judici començarà en els mesos vinents, i el jutge Garzón també li podria imputar el delicte de pertinença a banda armada.
El periple pels tribunals, però, encara podria ser més extens. Se li imputen dos delictes més d'enaltiment del terrorisme. El primer, un delicte de desobediència per reunir-se durant el procés de pau amb el lehendakari, Juan José Ibarretxe, i el segon, un delicte de reunió íl·licita per un acte celebrat el 2004 al velòdrom d'Anoeta. Allà els abertzales van fer una crida a ETA per abandonar la violència i seguir les seves reivindicacions per la via política.
El novembre del 2005 el Tribunal Suprem també el va condemnar a un any de presó per unes manifestacions de l'any 2003 en què es referia al rei Joan Carles com a "cap dels torturadors", encara que la condemna de moment no s'ha aplicat i quedarà anul·lada si Otegi no comet cap més delicte fins al 2009.
Preocupació de les víctimes del terrorisme
Les associacions de víctimes del terrorisme han reclamat que s'extremin totes les precaucions per evitar que el dirigent de Batasuna pugui fugir de la justícia quan sigui excarcerat i que s'agilitin les altres quatre causes que li queden pendents.
L'Associació de Víctimes del Terrorisme ha manifestat que el risc de fuga del dirigent abertzale es manté, de manera que l'associació demana als estaments judicials pertinents que se'l sotmeti a un seguiment policial per evitar-ne la sortida de l'estat espanyol, com, han assegurat, ja es va fer en el seu moment, per ordre de Garzón, quan se li va impossibilitar viatjar a Sud-Àfrica abans d'entrar per última vegada a la presó.
