Armengou i Belis escriuen un llibre sobre els 927 exiliats que van acabar a Mauthausen

La tragèdia dels 927 refugiats espanyols que l'agost del 1940 van marxar cap al camp de concentració nazi de Mauthausen, on la majoria van morir i d'altres van sobreviure sota condicions infrahumanes, que es va donar a conèixer en un documental del programa "30 minuts", surt ara en un llibre escrit per la periodista Montse Armengou i el realitzador Ricard Belis, els dos autors del reportatge. L'obra recull el relat de tots els testimonis que apareixien en el documental, a més d'altres d'inèdits.
Armengou i Belis escriuen un llibre sobre els 927 exiliats que van acabar a Mauthausen
Barcelona

Armengou i Belis escriuen un llibre sobre els 927 exiliats que van acabar a Mauthausen

La tragèdia dels 927 refugiats espanyols que l'agost del 1940 van marxar cap al camp de concentració nazi de Mauthausen, on la majoria van morir i d'altres van sobreviure sota condicions infrahumanes, que es va donar a conèixer en un documental del programa "30 minuts", surt ara en un llibre escrit per la periodista Montse Armengou i el realitzador Ricard Belis, els dos autors del reportatge. L'obra recull el relat de tots els testimonis que apareixien en el documental, a més d'altres d'inèdits.
Actualitzat
El llibre d'Armengou i Belis continua la línia d'"Els nens perduts del franquisme" i "Les fosses del silenci", reportatges també obra dels dos periodistes i que van aparèixer més tard en llibre. En la roda de premsa de presentació, Armengou i Belis han explicat que el llibre neix amb la intenció de deixar escrita l'experiència esgarrifosa dels centenars de republicans espanyols que van patir l'horror de l'holocaust.

El llibre recull el testimoni d'una vintena de supervivents d'aquell viatge, que va començar el 20 d'agost a la ciutat francesa d'Angulema i que va arribar a Mauthausen quatre dies després. Ricard Belis ha fet referència al "desconeixement" que Espanya té de la seva pròpia història i al fet que en l'imaginari col·lectiu es tingui la imatge del tren carregat de jueus, quan el "comboi dels 927" va ser el primer tren enviat des de l'Europa occidental als camps de concentració nazis.

Montse Armengou, per la seva part, ha assenyalat que els passatgers d'aquest tren van patir una "triple pinça", ja que eren tractats d'"indesitjables" pels francesos, "apàtrides" pel règim franquista i simple "mà d'obra" pels nazis. El règim franquista, per boca del ministre d'Exteriors, Ramón Serrano Suñer, va "desentendre's" d'aquest grup d'exiliats i, per aquest motiu, al camp de concentració no portaven el triangle vermell dels presos polítics, sinó el blau dels apàtrides.

Armengou ha dit també que els integrants del "comboi dels 927" no van ser "víctimes per atzar", sinó per haver estat "conseqüents amb els seus ideals de justícia" i ha recordat que els que van sobreviure, després de l'alliberament "no van poder tornar a Espanya i van ser oblidats amb l'arribada de la democràcia". Per la periodista "és un escàndol" que quan fa 60 anys de l'alliberament dels camps de concentració nazis, encara s'estigui esperant "posar la primera pedra" d'un monument a les víctimes d'aquest comboi.

El president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, firma el pròleg del llibre. Zapatero considera que Espanya té "un deute" amb la memòria dels milers d'espanyols que "després de lluitar per un ordre constitucional i democràtic" van acabar convertint-se en víctimes del nazisme. El president també recorda la seva presència als actes del 60è aniversari de l'alliberament de Mauthausen i la seva visita als "nens de la guerra" i assenyala que és necessari "rescatar la memòria", ja que "l'amnistia no s'ha de confondre amb l'amnèsia" ni el perdó "amb l'oblit".

Per Armengou i Belis, Zapatero ha estat "el primer president que s'ha plantejat recuperar la memòria històrica" i l'han emplaçat a "anar més enllà dels gestos simbòlics" com l'assistència a la commemoració dels actes d'alliberament. Belis ha plantejat la possibilitat que el govern elabori un arxiu amb tot el material que es pugui rescatar "a l'estil del de Spielberg", ja que amb el pas dels anys "s'estan perdent" molts testimonis.

També ha indicat que per la societat espanyola seria beneficiosa "una comissió de la veritat" -no necessàriament penal- o "un llibre blanc" on quedés reflectida la violència dels dos bàndols de la Guerra Civil i la repressió franquista de la postguerra. Armengou creu que "a la societat hi ha una pressió per conèixer el passat" i ha recordat que "Espanya ha donat lliçons de democràcia a Llatinoamèrica, però no s'ha enfrontat a una comissió de la veritat".