Aristide cedeix i abandona el país per les pressions diplomàtiques i dels rebels
Incapaç de fer front a la insurrecció dels rebels i després d'haver perdut el suport dels EUA, el president d'Haití ha decidit, finalment, cedir i abandonar el càrrec. Jean-Bertrand Aristide ho ha decidit després de reunir-se amb diplomàtics nord-americans i francesos, i, segons fonts del govern, ho ha fet per evitar un bany de sang. L'oposició haitiana ha dit que ara no hi ha cap raó per rebutjar el pla de solució de la crisi proposat per la comunitat internacional, que preveu l'enviament d'una força de seguretat al país.
Jean-Bertrand Aristide, el dimissionari president d'Haití, no ha pogut suportar la pressió. La matinada de diumenge, hora local, acompanyat per la seva esposa, ha sortit del país. Les seves dues filles ja n'havien marxat la setmana passada. D'aquesta manera, acabava el periple polític d'un home que, durant l'exercici del sacerdoci, va defensar la teologia de l'alliberament i que en plena maduresa havia derivat a posicions pròximes al neoliberalisme. Havia dominat la vida política haitiana des del 1990, amb un període presidencial interromput per un cop d'estat. Washington el va fer tornar i ara li ha retirat la confiança.
La seva marxa ha provocat escenes de violència dels seus partidaris a Port-au-Prince. Al voltant del Palau Nacional, joves armats amb pistoles, fusells i matxets han comès assalts als cotxes que se'ls acostaven, principalment els dels periodistes. Els insurgents, en principi, estarien disposats a deixar les armes i cooperar amb la comunitat internacional. No obstant, almenys deu persones han mort per ferides de bala a la capital, que ha quedat sumida en l'anarquia després de la renúncia del president Jean-Betrand Aristide, segons han informat periodistes d'AFP.
Amb Aristide fora del país, Ivone Neptune ha explicat que la dimissió d'Aristide intentava evitar un bany de sang i que en la seva carta de renúncia havia remarcat una reflexió: la vida, per a tothom; la mort, per a ningú. El dimitit president d'Haití ha avançat que voldria exilar-se en un país africà; però, de moment, està temporalment acollit a Panamà, a petició dels EUA.
Al capdavant de l'estat, el substituirà Boniface Alexandre, president del Tribunal Suprem, com estableix la constitució, que ja ha demanat l'enviament d'una força de pau per restablir l'ordre al país caribeny. Tot plegat, sota l'atenta mirada de l'ambaixador nord-americà James Foley, que ha avançat que aquesta mateixa setmana hi hauria una força internacional a Haití. L'oposició haitiana ja ha dit que, un cop fora de joc el president, no hi ha cap obstacle per acceptar el pla de pau de la comunitat internacional.
