Àngel Casas, Jordi Solé Tura o Ventura Pons, entre els vint guardonats amb la Creu de Sant Jordi
El govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a vint personalitats i onze entitats que han destacat per la defensa de la identitat de Catalunya o que han sobresortit en l'àmbit cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha el periodista Àngel Casas; l'empresari i president del Cercle d'Economia, José Manuel Lara; el director de cinema Ventura Pons; l'actriu Rosa Novell; el polític Jordi Solé Tura, i el físic i divulgador científic Jorge Wagensberg. També s'ha reconegut la tasca de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, el Museu de la Joguina de Figueres i el Casal d'Infants del Raval.
En la roda de premsa posterior al consell executiu, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha explicat que aquest any l'executiu català ha volgut fer patent la voluntat de reconèixer l'excepcionalitat del guardonat amb la Creu de Sant Jordi, perquè d'una altra manera es correria el "risc" de devaluar el premi. Per això, s'ha reduït considerablement el nombre de distincions.
No obstant, ha valorat aquest premi com un "homenatge" als guardonats per la seva defensa de la identitat i personalitat catalanes, però ha assenyalat que no cal considerar com un "oblit" aquells que no hagin estat distingits. L'acte d'entrega de les medalles tindrà lloc el pròxim 26 de juny en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Destaca la distinció a l'empresari José Manuel Lara, president del grup Planeta i del Cercle d'Economia, que coincideix amb els elogis a l'"estabilitat" de l'executiu català que presideix José Montilla i al retorn de l'"oasi català" que va celebrar uns dies enrere en la XXIII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges (Garraf).
El govern català també ha distingit el socialista Jordi Solé Tura, exministre de Cultura entre els anys 1991 i 1993, autor d'obres com "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), "Ideari de Valentí Almirall" (1974) i "Autonomies, federalisme i autodeterminació" (1987).
D'altra banda, l'anterior bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, ha vist la seva actitud "respectuosa, curosa i prudent" davant el litigi per les obres d'art del Museu Diocesà de Lleida amb la Diòcesi de Barbastre-Montsó i li han concedit la Creu de Sant Jordi.
El periodista Xavier Vinader també ha vist reconeguda la seva "lluita continuada per la llibertat d'expressió", l'activitat de la qual el va portar a ser empresonat el 1984. Vinader ha estat president de Reporters sense Fronteres i ha lliurat el seu arxiu personal al Centre i Estudis Històrics Internacionals.
Entre la llista de guardonats, també destaquen el jurista Eduard Bajet, el periodista Àngel Casas, l'actriu Rosa Novell, el cineasta Ventura Pons i l'exrectora de la Universitat Pompeu Fabra Rosa Maria Virós.
La resta de premiats són Sara Blasi, Carles Duarte, Teresa Duran, Rosa Maria Estrany, Josep Lluís Fernández Padró, August Gil-Matamala, Maria Antònia Oliver, Victòria Sau, Ricard Torrents, Núria Vilaplana i Jorge Wagensberg, que constitueixen la llista de dotze homes i vuit dones premiats amb la Creu de Sant Jordi 2007.
Entre les entitats que rebran el guardó, destaca l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes per la seva "tasca d'assistència, tant social com jurídica i econòmica a les víctimes del terrorisme residents a Catalunya, i per l'organització d'actes de reivindicació dels drets de les víctimes".
Altres entitats guardonades són l'Associació Catalana per a la Infància Maltractada, l'Associació la Bressola, el Casal d'Infants del Raval, el Club Esportiu Europa, el Club Natació Barcelona, la Cobla la Principal d'Amsterdam, la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, la Fundació Catalana Tutelar Aspanias, el Museu de la Joguina de Catalunya i l'Agrupació Cultural Espai.
No obstant, ha valorat aquest premi com un "homenatge" als guardonats per la seva defensa de la identitat i personalitat catalanes, però ha assenyalat que no cal considerar com un "oblit" aquells que no hagin estat distingits. L'acte d'entrega de les medalles tindrà lloc el pròxim 26 de juny en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Destaca la distinció a l'empresari José Manuel Lara, president del grup Planeta i del Cercle d'Economia, que coincideix amb els elogis a l'"estabilitat" de l'executiu català que presideix José Montilla i al retorn de l'"oasi català" que va celebrar uns dies enrere en la XXIII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges (Garraf).
El govern català també ha distingit el socialista Jordi Solé Tura, exministre de Cultura entre els anys 1991 i 1993, autor d'obres com "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), "Ideari de Valentí Almirall" (1974) i "Autonomies, federalisme i autodeterminació" (1987).
D'altra banda, l'anterior bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, ha vist la seva actitud "respectuosa, curosa i prudent" davant el litigi per les obres d'art del Museu Diocesà de Lleida amb la Diòcesi de Barbastre-Montsó i li han concedit la Creu de Sant Jordi.
El periodista Xavier Vinader també ha vist reconeguda la seva "lluita continuada per la llibertat d'expressió", l'activitat de la qual el va portar a ser empresonat el 1984. Vinader ha estat president de Reporters sense Fronteres i ha lliurat el seu arxiu personal al Centre i Estudis Històrics Internacionals.
Entre la llista de guardonats, també destaquen el jurista Eduard Bajet, el periodista Àngel Casas, l'actriu Rosa Novell, el cineasta Ventura Pons i l'exrectora de la Universitat Pompeu Fabra Rosa Maria Virós.
La resta de premiats són Sara Blasi, Carles Duarte, Teresa Duran, Rosa Maria Estrany, Josep Lluís Fernández Padró, August Gil-Matamala, Maria Antònia Oliver, Victòria Sau, Ricard Torrents, Núria Vilaplana i Jorge Wagensberg, que constitueixen la llista de dotze homes i vuit dones premiats amb la Creu de Sant Jordi 2007.
Entre les entitats que rebran el guardó, destaca l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes per la seva "tasca d'assistència, tant social com jurídica i econòmica a les víctimes del terrorisme residents a Catalunya, i per l'organització d'actes de reivindicació dels drets de les víctimes".
Altres entitats guardonades són l'Associació Catalana per a la Infància Maltractada, l'Associació la Bressola, el Casal d'Infants del Raval, el Club Esportiu Europa, el Club Natació Barcelona, la Cobla la Principal d'Amsterdam, la Federació de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, la Fundació Catalana Tutelar Aspanias, el Museu de la Joguina de Catalunya i l'Agrupació Cultural Espai.
