Andorra celebra els desè aniversari de la Constitució amb la mirada posada en la UE

Andorra celebra el desè aniversari de la Constitució, que l'ha situat com un estat de dret, modern i democràtic, però amb assignatures pendents, com el desenvolupament de lleis laborals i sindicals, la reforma del Codi Penal, la regulació de la fiscalitat i el seu encaix en l'Europa comunitària. El govern i totes les institucions polítiques i socials del país han preparat una magna celebració pel 14 de març, dia en què es complirà el desè aniversari de l'aprovació, per part del poble andorrà en referèndum, de la primera Constitució del Principat d'Andorra.
Andorra celebra els desè aniversari de la Constitució amb la mirada posada en la UE
Andorra la Vella

Andorra celebra els desè aniversari de la Constitució amb la mirada posada en la UE

Andorra celebra el desè aniversari de la Constitució, que l'ha situat com un estat de dret, modern i democràtic, però amb assignatures pendents, com el desenvolupament de lleis laborals i sindicals, la reforma del Codi Penal, la regulació de la fiscalitat i el seu encaix en l'Europa comunitària. El govern i totes les institucions polítiques i socials del país han preparat una magna celebració pel 14 de març, dia en què es complirà el desè aniversari de l'aprovació, per part del poble andorrà en referèndum, de la primera Constitució del Principat d'Andorra.
Després de deu anys constitucionals, Andorra encara ha d'afrontar reptes importants, sobretot socials i econòmics, segons coincideixen a assenyalar tots els partits polítics. El desenvolupament del bloc social de la Constitució de 1993 és la gran assignatura pendent del govern i també la principal demanda de les forces sindicals andorranes. Durant aquest any, el Parlament té previst aprovar la futura llei de contracte laboral, una llei que segurament continuarà permetent l'acomiadament lliure per part dels empresaris, malgrat les esmenes presentades pels partits de l'oposició. El govern, segons el calendari pactat amb els sindicats, hauria de redactar aquest mateix any la Llei de Llibertats Sindicals i la Llei de Convenis Col·lectius, amb què es començaria a desenvolupar el bloc social constitucional. L'aprovació de la Carta Social Europea és un altre dels objectius sindicals, i l'executiu liberal liderat per Marc Foré ha promès que es ratificarà aviat, encara que no ha precisat cap data. El govern també espera aprovar en els pròxims mesos el nou Codi Penal andorrà. La Constitució d'Andorra es va aprovar en referèndum amb una participació del 75,7%, amb 6.910 vots d'un total de 9.123 electors. Els vots afirmatius van representar el 74,2% de l'escrutini. La Carta Magna defineix Andorra com un coprincipat parlamentari, reconeix el principi de sobirania popular i estableix la separació de poders. Reconeix també els drets i llibertats segons la Declaració Universal dels Drets Humans i legitima constitucionalment la figura dels coprínceps, que són els caps d'estat. Fins a l'aprovació de la Constitució fa deu anys, Andorra es regia per normes medievals derivades dels "pareatges", acta fundacional del Principat firmada el 1278 per Roger Bernat III, comte de Foie, i Pere d'Urgell, bisbe d'Urgell.