Amnistia Internacional celebra 40 anys denunciant les violacions dels drets humans
l'organització Amnistia Internacional fa 40 anys. Amb una manifestació pels carrers de Londres, on té la seu l'organització, i amb una festa popular, l'ONG ha celebrat la seva trajectòria de denúncia d'atacs als drets humans. Amnistia va néixer l'any 61 quan un advocat britànic va iniciar una campanya per alliberar dos presos polítics portuguesos. Des d'aleshores, s'ha convertit en una associació present en 162 països i amb un milió de socis. L'any 77 va rebre el premi Nobel de la pau i al 98 va prendre part molt activament en el procés contra el dictador Augusto Pinochet. Les últimes dades de l'associació denuncien que encara 125 països utilitzen la tortura i que 78 tenen presos de consciència.
Miguel Núnez, que ha passat disset anys de la seva vida a la presó, estava al penal de Burgos quan a finals de l'any 1960 un esfereïdor document sobre la situació dels presos polítics del franquisme va arribar a Londres.
En aquells moments, només a Burgos, amb Miguel -empresonat com a dirigent comunista- hi havia 465 presos, que entre tots sumaven 11.408 anys de condemna. Són casos com els seus els que van fer decidir Peter Benenson a escriure en el dominical britànic "The Observer" l'article "Els presos oblidats" l'any 1961, gènesi d'Amnistia Internacional.
Van haver de passar quinze anys abans que aquesta organització mundial, que ha fet de defensa dels drets humans la seva raó de ser, pogués tenir un primer grup a Espanya, que va néixer concretament a Barcelona, amb els carrers plens de crits de "Llibertat, amnistia". El principi estricte d'aquesta organització, les delegacions de la qual no treballen mai en casos que afecten el propi país, va portar moltes incomprensions als seus socis espanyols durant els primers anys de la transició. Actualment, però, a Barcelona són uns 4.000 socis.
Aquest dies, a la seu d'Amnistia Internacional a Catalunya, hi ha una activitat frenètica perquè estan preparant la celebració dels quaranta anys d'existència. A través d'espots, Amnistia Internacional recordarà al món que encara hi ha pena de mort a molts països, que es tortura, que hi ha presos de consciència, que, en definitiva, hi ha violacions dels drets humans a tot arreu.
