"Amb les feromones de llop i el tancat electrificat fem que el senglar associï l'olor a una experiència desagradable"

ACN Girona.-Salt ha començat a instal·lar el tancat electrificat i les estaques de fusta amb una esponja impregnada de feromones de llop per evitar les incursions de senglars a les hortes de les Deveses. Es tracta d'una prova pilot per foragitar aquesta espècie i evitar les destrosses que provoquen i que han anat en augment en els últims anys. El mètode, que ja s'ha provat amb èxit a altres punts com al cementiri de Collserola de Barcelona, aprofita la capacitat de transmissió de coneixement dels senglars d'un mateix grup sobre els perills. En aquest cas, associen l'olor del seu principal depredador amb l'experiència desagradable d'enrampar-se amb el filat elèctric. La prova abasta tot el perímetre que delimita les hortes des del pont de l'AP-7 fins a la sèquia del riu Ter, uns 2.800 metres longitudinals. Durant quatre setmanes es farà un seguiment per comprovar la seva efectivitat.

L'Ajuntament de Salt (Gironès) ha apostat per aquest mètode alternatiu a la batuda de senglars per intentar foragitar-los de la zona on hi ha 400 hortes i on els darrers anys han augmentat les seves incursions, provocant destrosses als conreus però també problemes de trànsit. La regidora de Medi Ambient del municipi, Marta Guillaumes, ha explicat que en l'última batuda que es va fer a la zona es van detectar onze exemplars però només se'n van poder matar quatre. "Com que el mètode tradicional no ens acaba de funcionar volem provar aquest altre sistema, que és més respectuós amb el medi ambient", afegeix. Ho ha explicat aquest dijous a la zona del pla dels Socs, un espai d'oci esbarjo que està molt a prop de les hortes, i on també s'ha col·locat una part del tancat electrificat. La barrera tindrà una longitud de 2.800 metres i s'ha posat estratègicament als punts on hi ha passadissos que els senglars han fet per accedir fins a les hortes.La tanca elèctrica només estarà activada durant la nit, coincidint amb el moment en què es mouen per buscar menjar. "Aquest és un lloc ideal pels senglars, una zona humida pel riu i les rieres i amb vegetació alta per descansar durant el dia", ha detallat un dels treballadors de l'empresa Soma SL, Albert Tomàs. El biòleg ha explicat que un dels secrets d'aquest mètode és que aconsegueix que l'animal "associï l'olor de la feromona de llop amb l'experiència desagradable d'enrampar-se amb el filat" a la vegada que aprofita la capacitat de transmissió de coneixement dels perills entre els diferents membres d'una manada. La idea és que la tanca es desconnecti al cap d'un temps quan els exemplars ja han après la lliçó. Aquesta empresa ja ho ha provat a altres indrets com al cementiri de Collserola de Barcelona i els resultats han estat molt positius. En un mes, van deixar d'entrar a la zona i es va posar fi a les destrosses. Aquí a Salt s'haurà de veure com evoluciona. De moment, està previst fer un seguiment de les petjades i amb captures fotogràfiques per comprovar la seva efectivitat. Des de l'Ajuntament no descarten ampliar-ho si el mètode funciona.El manteniment de la feromona de llopPer aconseguir que la feromona mantingui el seu efecte, cal repetir les polvoritzacions a les esponges que hi ha enganxades a estaques de fusta clavades a terra. Sol ser cada mes o mes i mig però depèn de les condicions ambientals. Si fa més calor, per exemple, la feromona perd efectivitat i cal reforçar-la. El fet que s'hagi optat per la de llop com a repel·lent biològic es deu a que és el seu principal depredador. "Ho tenen interioritzat en el seu passat genètic, que els diu que és el seu enemic i que l'han d'evitar", explica Tomàs. Aquest biòleg recorda que amb aquest sistema s'aconsegueix allunyar l'animal de determinades zones i defensa que cal complementar-ho amb batudes de forma excepcional allà on hi hagi una major problemàtica.En el que va de legislatura, l'Ajuntament de Salt també ha implantat altres polítiques ecològiques de prevenció mediambiental, com ara l'ús de larves de marietes per controlar els pugons dels arbres. Un sistema alternatiu als fitosanitaris.