Als Estats Units hi ha més de 300 assassinats múltiples l'any

RedaccióActualitzat

La majoria de les matances que hi hagut en els últims anys als Estats Units no tenien cap component polític. Només una dotzena han tingut alguna mena de rerefons ideològic o religiós, com la matança del 1995 a l'edifici federal d'Oklahoma City, que va causar 168 morts. L'autor era un militant d'extrema dreta que havia jurat combatre l'Estat. O els atemptats de l'11 de Setembre d'Al-Qaeda, que van causar gairebé 3.000 morts.

La matança d'aquest diumenge a Orlando té el trist honor de ser la pitjor pel nombre de morts causats, la més mortífera, si es parla de matança amb armes de foc i se n'exclouen les bombes i els explosius.

I, com expressava Obama, és també un recordatori del fàcil accés a les armes. Si comptem els assassinats múltiples de més de quatre morts, mirin les xifres. El 2013 n'hi va haver 363, i els números es mantenen estables els següents anys, fins a l'actual, que des que va començar ja n'hi ha hagut 134. Això vol dir un assassinat múltiple gairebé cada dia, la immensa majoria dels quals no tenen cap motivació ideològica ni política.

 

 

Les pitjors matances amb armes de foc als Estats Units

El 2 de desembre de 2015, 14 persones van morir i 17 més van quedar ferides en un atac a un centre d'assistència a discapacitats de San Bernardino, Califòrnia. Els assaltants, un matrimoni, van ser finalment assassinats per la policia en un tiroteig. La dona havia jurat lleialtat a Estat Islàmic.

El 16 de setembre del 2013, un exmilitar de 34 anys, Aaron Alexis, va matar a trets 12 persones i en va ferir 8 més en un edifici de la Marina nord-americana a Washington. L'autor de l'atac va ser abatut per la policia.

El 14 de desembre del 2012, Adam Lanza, un jove de 20 anys, va matar 27 persones a l'escola de primària Sandy Hook, a Connecticut. 20 dels morts eren criatures i 7, adults. L'agressor, amb problemes mentals, es va suïcidar.

El 20 de juliol del 2014, James Holmes, un universitari de 24 anys, amb una màscara antigàs, va disparar contra el públic que assistia a una estrena de "Batman 3", en un cinema d'Aurora, a tocar de Denver. Hi van morir 12 persones i 59 van quedar ferides. L'autor de la matança va ser detingut i condemnat a cadena perpètua.

El 5 de novembre del 2009, un comandant de l'exèrcit nord-americà, especialista en psiquiatria, va disparar indiscriminadament i va matar 13 persones i en va ferir 30 més poc abans d'una cerimònia de graduació a la base militar de Fort Hood, a Texas. L'agressor, Nidal Malik Hassan, va sobreviure i va ser condemnat a mort.

El 3 d'abril del 2009, Jiverly Wong, un vietnamita de 41 anys, va entrar en un centre de serveis per a immigrants de Binghamton i va començar a disparar amb un rifle. Va matar 13 persones. Poc després es va suïcidar d'un tret al cap.

El 16 d'abril del 2007, Cho Seung Hui, un sud-coreà de 23 anys que estudiava i s'allotjava al campus de la Universitat Politècnica de Virgínia, va entrar a l'edifici dels dormitoris del recinte i va matar dues persones. Dues hores més tard, va començar el tiroteig més important a la facultat d'enginyeria. El balanç final: 32 morts i desenes de ferits. Posteriorment, l'agressor es va suïcidar.

El 20 d'abril del 1999, va tenir lloc una de les massacres més recordades. A l'Institut Columbine, una petita localitat de l'estat de Colorado, dos estudiants armats van matar dotze companys i un professor i després es van suïcidar.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut