Alonso justifica l'enviament de 52 instructors més a l'Afganistan l'endemà de l'atac amb dos soldats espanyols morts

Amb el record dels soldats espanyols morts en l'atemptat a l'Afganistan ha començat la compareixença d'Alonso al Congrés, qui ha dit que els militars han estat víctimes de la "intolerància" i la "barbàrie". El ministre ha mostrat el seu dolor i la seva solidaritat amb els familiars de les víctimes juntament amb el president de la Comissió de Defensa al Congrés, Joaquín Leguina.

Durant la seva intervenció, Alonso ha assegurat que el govern espanyol manté el seu compromís amb la ISAF i la seva feina de reconstrucció del país i de manteniment de la pau. Tot i que ha reconegut que el risc a la zona és elevat, el ministre ha afirmat que el govern no es planteja retirar les tropes de l'Afganistan. I és que, segons ha dit, l'estat espanyol és al país per resoldre "l'equació: seguretat per a la reconstrucció", i ha assegurat també: "Hi estem per promoure l'esperança i l'estabilitat, amb el compromís humanitari de reconstrucció i de mantenir la seguretat."

D'altra banda, el titular de Defensa ha demanat al Congrés que l'autoritzin a enviar 52 militars més al país per entrenar soldats afganesos, i ha afirmat que aquesta nova missió suposa un pas més per ajudar el govern i les autoritats a assumir més responsabilitat; és a dir, "més afganització". A més, ha avançat que aquest contingent estarà a 15 quilòmetres de la base d'Herat i ha estimat que costarà uns 200.000 euros mensuals, més 200.000 més per a les instal·lacions.

Al Partit Popular no s'han donat per satisfets amb les explicacions del ministre. Han insistit a equiparar l'Afganistan amb l'Iraq, han acusat el govern d'ocultar dades, i han exigit explicacions al president Zapatero. Una actitud recriminada pel grup socialista, que considera que els populars només busquen confondre l'opinió pública.

Finalment, la Comissió de Defensa ha aprovat l'enviament dels instructors militars, amb l'únic vot negatiu del líder d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, que ha reclamat la tornada del contingent espanyol.

L'atac que aquest dilluns va costar la vida als soldats Stantley Mera, de l'Equador, i Germán Pérez, de Badajoz, i també al seu intèrpret afganès, va passar ahir a prop de Shewan, en una carretera vital que comunica la regió. A més, sis soldats van resultar ferits i tres d'ells estan en estat greu. Es tracta de Rubén López García, Julio Alonso Sanjuán i Óscar Bertoméu.

Encara no se sap com es va produir l'atemptat. En un primer moment tot apuntava que el vehicle hauria trepitjat un explosiu amagat, però, poc després, el Ministeri de Defensa va reconèixer que podria haver estat una bomba accionada a distància. I és que durant la investigació s'ha trobat un cable de 70 metres prop de l'incident.

El vehicle atacat formava part d'un comboi espanyol que tornava d'una missió per mantenir oberta una carretera clau estratègicament i formava part del contingent espanyol que té la base a Herat. Espanya participa en la missió de l'OTAN a l'Afganistan amb prop de 700 soldats. L'objectiu és ajudar a la reconstrucció d'Herat, una de les zones estables del país, tot i que sovint les tropes es troben amb situacions de combat. Un avió repatriarà els soldats morts. La tasca de l'exèrcit espanyol pretén estabilitzar la situació de la zona.

Amb els soldats morts aquest dilluns, ja són 85 les baixes de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan, i torna a posar-se de manifest que l'oest del país cada cop està més controlat pels talibans. L'augment d'atacs i sabotatges ha complicat molt la situació dels soldats desplaçats al territori.