Alguns ajuntaments acorden la cobertura de la campanya sense blocs electorals

Alguns ajuntaments acorden la cobertura de la campanya sense blocs electorals

Alguns ajuntaments acorden la cobertura de la campanya sense blocs electorals

Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

No a tot arreu es cobreix la campanya electoral amb la imposició dels blocs informatius. Hi ha alguns ajuntaments que han deixat llibertat als periodistes dels mitjans locals per cobrir-la com considerin convenient.

A més, la proposta de llei electoral preveu que, per primera vegada, es flexibilitzi el seguiment de la campanya als mitjans públics, però que els privats també passin comptes. Aprovar-la al juliol, ara per ara, sembla una quimera, perquè es necessita una majoria de dos terços del Parlament. Tot i les discrepàncies, els grups parlamentaris estan d'acord a intentar evitar la rigidesa informativa a què estan sotmesos els mitjans audiovisuals públics.

Lluís Corominas, de CiU, remarca que la voluntat de la seva formació "és suprimir els blocs i vetllar perquè hi hagi una informació plural, objectiva i imparcial, però sobretot en base a l'interés informatiu i no al minutatge".

El Consell de l'Audiovisual farà un seguiment dels mitjans públics, però també dels privats. Es vigilarà el temps que els partits hi surtin i el contingut, per si els partits volen reclamar a la sindicatura electoral. Aquesta voluntat de transparència també implica els mateixos mitjans.

Roger Torrent, d'ERC, explica que els mitjans "també tindran un paper de fiscalització de la feina feta i, en aquest sentit, hem proposat en el text de la llei que hi hagi un control dels programes electorals, del compliment dels programes electorals".

Aquest control dels mitjans privats és una novetat. Marta Ribas, d'ICV- EUiA, considera que "allò que es produeix i té un fruit i un benefici privat, però gràcies a una llicència pública, hem de poder-ho controlar". Quim Arrufat, de la CUP, està d'acord en la necessitat d'aquesta mesura. "És absolutament positiu justament per poder jutjar i fiscalitzar els mitjans de comunicació privats. Per a molts d'ells, la CUP no existeix".

Alguns partits adverteixen que el control hi ha de ser. De fet, la llei responsabilitza, en última instància, els òrgans directius dels mitjans de comunicació audiovisual del compliment de les normes sobre la informació electoral.

Celestino Corbacho, del PSC, afirma que "hi ha institucions que poden garantir la pluralitat i l'equitat". Santi Rodriguez, del PPC, recorda que "enlloc diu que s'hagin de fer blocs i són els consells de direcció els que tenen la facultat i la capacitat de decidir com donen compliment a aquests principis legals".

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, creu que "el control dels minuts fora de blocs és més modern, més maco, és digerible i garanteix els drets dels electors".

En aquesta campanya, hi ha mitjans públics municipals que han decidit no seguir els blocs electorals. A Ràdio Sant Vicenç dels Horts prescindeixen del minutatge, d'un ordre establert de partits, i cobreixen totes les candidatures que són actives a la ciutat. A la ràdio i la televisió pública de Mataró fan això mateix des de fa tres mandats. Quan arriben a un acord amb tots els partits que es presenten a les eleccions, l'eleven a la Junta Electoral. Hi ha altres municipis, com el Prat, on se segueix l'ordre de partits, però s'evita el cronòmetre.

VÍDEOS RELACIONATS