Berlín/París

Alemanya i França són els primers països que aproven el pla de rescat de Grècia

El govern d'Alemanya és el primer que ha aprovat la participació en el pla de rescat de Grècia. L'executiu d'Angela Merkel també és el que hi aportarà més diners: uns 25.000 milions d'euros, tot i l'oposició de la població. Després ho ha fet França, amb una aportació de 17.000 milions. Diumenge, els països de la zona euro es van comprometre a ajudar Grècia amb 110.000 milions en tres anys. Ara el pla de rescat l'ha d'aprovar cada país, i divendres que ve està prevista una cimera per escenificar l'acord. Fonts de l'executiu espanyol, però, han dit que els socis europeus dubten de la necessitat de fer la trobada. Merkel ha dit que ara s'han de treure les lliçons de la crisi grega i crear mecanismes de regulació del sector financer que posin fre als especuladors.

Actualitzat
El Bundestag, el Parlament alemany, ha aprovat els 25.000 milions d'euros que aportarà al pla de rescat de Grècia. Són unes negociacions marcades per l'oposició de la població a donar diners als grecs i per les eleccions regionals d'aquest cap de setmana.

Està previst que els parlaments dels països de l'eurozona aprovin abans de divendres el pla de rescat acordat a Brussel·les. En total, la xifra que s'aportarà a Grècia serà de 110.000 milions d'euros en tres anys.

L'aportació de l'estat espanyol serà de gairebé 9.800 milions d'euros fins al 2012. La idea és donar el vistiplau definitiu al pla de rescat de Grècia en la cimera de caps d'estat i de govern de l'eurozona de divendres que ve, però encara no és segur si, finalment, es farà.

Merkel diu que s'ha de regular el sector financer davant l'especulació

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha dit que Europa ha de treure les lliçons necessàries de la crisi grega i crear mecanismes de regulació del sector financer, que posin fre als especuladors, a més de desenvolupar eines de control que garanteixin el compliment del Pacte d'Estabilitat. Merkel ha anunciat que dimecres portarà al Parlament el projecte de llei per a l'estabilització de l'eurozona -amb la qual s'activarà l'ajuda alemanya al pla de rescat de Grècia-, però ha dit que la discussió no es tanca amb la posada en pràctica del programa de crèdits.

Merkel ha justificat el pla d'ajuda amb l'argument que es tracta de l'últim recurs davant d'una situació d'emergència en què hi havia el perill imminent que Grècia no pogués recórrer més als mercats financers per refinançar-se.

El ministre d'Exteriors i vicecanceller, Guido Westerwelle, ha reiterat, per la seva banda, la decisió del govern alemany de supeditar l'activació del pla d'ajuda al fet que Atenes acceptés un pla d'ajut negociat amb l'FMI. "Si haguéssim donat un xec en blanc, com alguns volien, abans que existís un pla d'ajut, no hauríem tingut la garantia que Grècia emprendrà les mesures de consolidació necessàries".

Els dos polítics han insistit que el pla no només té com a objectiu ajudar Grècia sinó, sobretot, aconseguir l'estabilització de tota l'eurozona, per la qual cosa amb aquest pla també es defensen interessos alemanys.

Anar al contingut