Alemanya i França escenifiquen la seva unitat contra l'emissió d'eurobons
Rebuig d'Alemanya i França a l'emissió d'eurobons per fer front a la crisi de deute que afecta l'Eurozona. Així ho han reiterat la cancellera Angela Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, en la cimera francoalemanya que ha tingut lloc a Friburg. Els dos dirigents han analitzat les receptes per sortir de la crisi i, per ells, els eurobons no n'és una. En canvi, sí que aposten per avançar en la integració econòmica i fiscal de la Unió per evitar futures crisis a la zona euro i que cada país consolidi els seus comptes públics.
Pel que fa a les crítiques d'"antieuropeisme" que han rebut els dos països en els últims dies, Sarkozy ha assegurat que ningú podia acusar de "egoisme" a Alemanya i França, que són els contribuents més importants de la UE.
Aquestes acusacions han estat encapçalades pel president de l'Eurogrup i primer ministre luxemburguès, Jean Claude Juncker, que ha arribat a qualificar a Berlín de simplista i "antieuropeu" per descartar, d'entrada, l'emissió de títols de deute comuns.
Per ratificar el "compromís" i "solidaritat" de França i Alemanya amb l'Eurozona i la moneda comuna, el president francès ha subratllat que "l'euro és una part innegociable d'Europa" i, en conseqüència, dels "dos països".
Merkel, per la seva banda, ha assegurat que Alemanya està disposada a fer "tot el que estigui a les seves mans" per ajudar a la moneda comuna i als països més endeutats de la zona de l'euro. Això no obstant, la cancellera ha negat de forma indirecta la viabilitat dels eurobons en el context econòmic i legal actual, encara que no els ha descartat a mitjà o llarg termini.
Sarkozy ha afegit que "cap dels dos [dirigents] van ser consultats" abans que es llancés públicament la proposta d'emetre títols de deute comunitaris i que, en conseqüència, no van poder dir-hi la seva. Alemanya i França són els dos països de l'eurozona amb uns comptes públics més sanejats, mentre que els mercats han castigat els països de l'euro més endeutats, com Portugal, Espanya, Itàlia i Bèlgica, després dels rescats a Grècia i Irlanda.
Merkel i Sarkozy han assegurat que un dels temes fonamentals de l'agenda europea a l'actualitat és estudiar el mecanisme comunitari de rescat financer de caràcter permanent que a partir del 2013 ha de substituir el sistema d'ajudes provisional ideat després de les crisis grega. En aquest sentit, Merkel ha assegurat que aquest serà un dels dos "assumptes clau" de la cimera de líders de la UE que se celebrarà la setmana que ve a Brussel·les.
"Hem de convertir el sistema d'ajuts en un mecanisme permanent. La zona de l'euro ha d'aportar una resposta estructural", ha afirmat Sarkozy. La cancellera alemanya ha considerat també que no hi ha raons per ampliar l'actual fons de rescat europeu, dotat amb 750.000 milions d'euros, ja que compta amb recursos sobrats per atendre les necessitats de Grècia i Irlanda.
L'altre gran tema del Consell Europeu de la setmana que ve serà, en paraules de Merkel, l'estratègia comunitària per tornar al camí del "creixement econòmic" després de les "dificultats estructurals" i les "reestructuracions" derivades de la crisi. Merkel i Sarkozy s'han reunit en el marc de les consultes francoalemanyes semestrals.
Aquestes acusacions han estat encapçalades pel president de l'Eurogrup i primer ministre luxemburguès, Jean Claude Juncker, que ha arribat a qualificar a Berlín de simplista i "antieuropeu" per descartar, d'entrada, l'emissió de títols de deute comuns.
Per ratificar el "compromís" i "solidaritat" de França i Alemanya amb l'Eurozona i la moneda comuna, el president francès ha subratllat que "l'euro és una part innegociable d'Europa" i, en conseqüència, dels "dos països".
Merkel, per la seva banda, ha assegurat que Alemanya està disposada a fer "tot el que estigui a les seves mans" per ajudar a la moneda comuna i als països més endeutats de la zona de l'euro. Això no obstant, la cancellera ha negat de forma indirecta la viabilitat dels eurobons en el context econòmic i legal actual, encara que no els ha descartat a mitjà o llarg termini.
Sarkozy ha afegit que "cap dels dos [dirigents] van ser consultats" abans que es llancés públicament la proposta d'emetre títols de deute comunitaris i que, en conseqüència, no van poder dir-hi la seva. Alemanya i França són els dos països de l'eurozona amb uns comptes públics més sanejats, mentre que els mercats han castigat els països de l'euro més endeutats, com Portugal, Espanya, Itàlia i Bèlgica, després dels rescats a Grècia i Irlanda.
Merkel i Sarkozy han assegurat que un dels temes fonamentals de l'agenda europea a l'actualitat és estudiar el mecanisme comunitari de rescat financer de caràcter permanent que a partir del 2013 ha de substituir el sistema d'ajudes provisional ideat després de les crisis grega. En aquest sentit, Merkel ha assegurat que aquest serà un dels dos "assumptes clau" de la cimera de líders de la UE que se celebrarà la setmana que ve a Brussel·les.
"Hem de convertir el sistema d'ajuts en un mecanisme permanent. La zona de l'euro ha d'aportar una resposta estructural", ha afirmat Sarkozy. La cancellera alemanya ha considerat també que no hi ha raons per ampliar l'actual fons de rescat europeu, dotat amb 750.000 milions d'euros, ja que compta amb recursos sobrats per atendre les necessitats de Grècia i Irlanda.
L'altre gran tema del Consell Europeu de la setmana que ve serà, en paraules de Merkel, l'estratègia comunitària per tornar al camí del "creixement econòmic" després de les "dificultats estructurals" i les "reestructuracions" derivades de la crisi. Merkel i Sarkozy s'han reunit en el marc de les consultes francoalemanyes semestrals.
