Al Parc Natural de la Garrotxa hi han restes de pedra que només es troben a Mart i a Islàndia
Un estudi internacional ha permès catalogar els petits volcans del bosc de tosca de Les Preses de fa 17.000. Aquests turons només s'havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. Un documental donarà a conèixer aquest patrimoni als visitants.
Els petits volcans que es van originar fa 17.000 anys al bosc de tosca de les Preses, dintre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, només s'havien descrit fins ara al planeta Mart i a Islàndia. El descobriment forma part de una investigació encapçalada per el geòleg olotí Llorenç Planagumà, en col·laboració amb els veïns de la zona.
L'inventari ha permès catalogar i recuperar els noms de 81 turons, coneguts com tossols, distribuïts en finques privades de les Preses, Olot i Santa Pau, incloses al Parc Natural. També s'ha comprovat que la roca dels seus nuclis es va utilitzar des del segle XVII per construir cases i cabanes. Calculen també que l'acció de l'home n'ha destruït un 30% del que hi havia en total a la zona.
Un exemple que es conserva és la "cabana de pedra seca" en una finca de les Preses. Està feta per pedra fosa a temperatures molt elevades i més fàcil de treballar. A més, els sòls al voltant d'un tossol eren particularment apreciats entre la població per ser bons per al cultiu. Tal com explica Planagumà, "era una economia de subsistència; si es compraven un terreny on hi havia un tossol ja hi tenien el material per als camps i les roques per construir la casa".
Els tossols són un tipus de formació volcànica molt abundant, però foça desconegut. Fan entre 4 i 15 metres d'alçada i sorgeixen quan la lava flueix per una zona humida d'aiguamolls. Amb el contrast tèrmic es genera vapor d'aigua i una petita erupció que dóna lloc a aquests petits turons que sovint queden invisibles per a la vegetació i difuminats per l'entorn.
La investigació en un documental
La investigació s'ha fet amb la col·laboració dels veïns que han ajudat a recuperar bona part dels antics noms d'aquestes fomacions rocoses, perquè no es conserva cap document escrit. Sí que s'han trobat fotografies d'algunes voladures que es van fer per eliminar el tossol i aplanar terrenys per estendre la trama urbana de poblacions com Olot.
A banda de l'inventari, també s'ha elaborat un documental que es distribuïrà entre els ajuntaments, veïns i propietaris de negocis que els poden utilitzar per donar a conèixer aquest patrimoni entre els visitants. En un futur està previst elaborar i publicar un estudi científic d'àmbit internacional sobre la formació dels tossols i els usos del material que els formen.
