Ajuntaments i entitats fan pinya per recuperar la llei antidesnonaments

El Constitucional la va suspendre parcialment després que el govern del PP la va impugnar
Ajuntaments i entitats fan pinya per recuperar la llei antidesnonaments
Barcelona

Ajuntaments i entitats fan pinya per recuperar la llei antidesnonaments

El Constitucional la va suspendre parcialment després que el govern del PP la va impugnar
Actualitzat

Concentració davant del Parlament de Catalunya

Alcaldes i entitats socials fan front comú per reclamar que es recuperi la llei catalana contra els desnonaments. La llei, promoguda per una iniciativa legislativa popular, la va impugnar el govern del PP, i el Constitucional la va suspendre en part.

Reclamen que aquesta llei catalana contra els desnonaments -que garantia una segona oportunitat a les famílies amb problemes- torni a estar vigent aquest mateix mes d'octubre.

El grup promotor compta amb el suport d'una cinquantena d'ajuntaments i entitats socials, que aquest dimecres han reclamat la llei davant del Parlament per poder fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

Maria Campuzano és la portaveu grup promotor ILP Habitatge:

"Sense el recurs d'inconstitucionalitat, aquesta llei, en aquests tres anys, hauria aconseguit aturar més de 35.000 desnonaments a Catalunya. Entitats, ajuntaments, moviments socials hem demanat que es retiri el recurs sobre la llei més efectiva per aturar els desnonaments i la pobresa energètica a Catalunya."

Aquesta realitat quotidiana té dades molt concretes. Des de l'1 de gener, a Catalunya hi ha hagut 7.977 desnonaments. És a dir, gairebé 8.000 famílies han perdut casa seva. I d'aquestes, pràcticament 5.000 han quedat al carrer per no poder fer front al pagament del lloguer.

Precisament, els promotors d'aquesta iniciativa en contra dels desnonaments denuncien una altra modalitat, els "desnonaments invisibles": es tracta de no renovar lloguers o apujar-los desmesuradament per obligar els inquilins a marxar.

 

És el que li ha passat a Alpha Mikeliunas i la seva parella, Fran Ortega. Al juliol se'ls va acabar el contracte de lloguer i els propietaris no els l'han volgut renovar, i, malgrat tot, han decidit quedar-se, pagant. Consideren que la propietat no ha complert la seva part del contracte, perquè no els ha solucionat mai ni els desperfectes ni la plaga de tèrmits que afecta tota la finca.

"Els propietaris ens han demandat a nosaltres. Ara un jutge farà la vista oral i haurà de decidir què passarà amb el contracte i el nostre habitatge, perquè nosaltres hem complert amb la nostra part i ells no han complert amb la seva."

Notícia relacionada: Desnonaments: així viuen dues famílies l'angoixa creixent del compte enrere

Estan dipositant cada mes els diners del lloguer, perquè no consti com a impagat, i volen forçar una negociació per renovar el contracte.

"Hem vist preus de pisos i ens costa tant trobar un contracte nou com lluitar per quedar-nos aquí. Algú ha de dir prou."

 

 

Ara, l'Alpha i el Fran s'han mobilitzat amb el Sindicat de Llogaters per arreglar la seva situació i la d'altres veïns del seu bloc del barri de Sant Antoni, una de les zones més afectades de Barcelona.

Jaime Palomera és el portaveu del Sindicat de Llogaters.

"Milers i milers de llogaters cada cop es plantegen més la possibilitat de plantar-se i dir 'nosaltres ens volem quedar en aquest habitatge i exigim negociar uns lloguers justos'."

Notícia relacionada: Catalunya encapçala els desnonaments, que creixen per impagament de lloguer

Però no tothom se n'està sortint. El cas de la Fàtima ha acabat amb un ordre de desnonament.

 

Pagava 300 euros de lloguer per un pis de 35 metres quadrats al Raval. No ha deixat de pagar cap mes. Però, quan se li va acabar el contracte, li van apujar a 800 euros, 500 euros mensuals més. El desnonament s'havia d'executar aquest dimecres, però ha quedat ajornat.

 

TEMES:
Habitatge

VÍDEOS RELACIONATS