Ajuntament de Barcelona, Govern i jutjats revisaran el protocol de desnonaments per anticipar l'ajuda a les famílies

Ajuntament de Barcelona, Govern i jutjats revisaran el protocol de desnonaments per anticipar l'ajuda a les famílies

Ajuntament de Barcelona, Govern i jutjats revisaran el protocol de desnonaments per anticipar l'ajuda a les famílies

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, intervé després de la reunió de seguiment del protocol de desnonaments, acompanyada pel conseller de Justícia, Carles Mundó, i el president del TSJC, Jesús María

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, intervé després de la reunió de seguiment del protocol de desnonaments, acompanyada pel conseller de Justícia, Carles Mundó, i el president del TSJC, Jesús María Barrientos, el 12 de desembre del 2016. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i els jutjats s'han compromès aquest dilluns a "actualitzar" el protocol d'actuació judicial de desnonaments que es va signar el 2013 per ajudar les famílies vulnerables a l'inici del procediment i no en un "moment extrem", quan ja hi ha l'ordre de llançament i pràcticament no hi ha marge de maniobra per evitar-lo. Ho ha explicat l'alcaldessa, Ada Colau, a la sortida de la segona reunió de seguiment del protocol. Colau també ha demanat que s'"ampliï" el perfil de vulnerabilitat, ja que quan es va redactar el text el principal problema era l'impagament de les hipoteques i ara ho és el de lloguers. Un altre dels "desajustos" del protocol -en paraules del president del TSJC, Jesús María Barrientos- és com avisar els serveis socials sense vulnerar la confidencialitat de les dades personals de les famílies vulnerables. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha afirmat que la Llei d'emergència habitacional que està previst que es voti el 20 de desembre ha de solucionar aquest escull.

(En aquesta ampliació, s'afegeixen dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials', del Consell General del Poder Judicial, publicat aquest dilluns).Ajuntament de Barcelona, Generalitat, jutjats, advocats i procuradors adaptaran el protocol d'actuació en cas de desnonament a l'actual situació d'emergència habitacional de la ciutat de Barcelona. S'hi han compromès en la segona reunió de la comissió de seguiment del protocol, celebrada aquest dilluns al matí al Palau de Justícia de Barcelona. Per començar a treballar en el nou text, les institucions s'han citat a una reunió de caràcter tècnic el gener, quan, si es compleixen els terminis previstos, disposaran d'un nou marc legal amb la Llei d'emergència habitacional, en substitució de la part suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) de la Llei 24\/2015. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut que, si bé el protocol del 2013 és "efectiu" i està "donant els seus fruits", és "millorable" i pateix alguns "desajustos", però ha assegurat que tots els actors estan compromesos a treballar per "evitar els llançaments de persones en risc d'exclusió residencial". Un dels principals reptes que ha d'assumir la nova versió és detectar abans les situacions de vulnerabilitat i que l'ajuntament disposi de les dades dels processos de desnonament quan s'inicien i no cap al final, com passa ara de la manera que està dissenyat el protocol. El consistori barceloní ha defensat que disposar de les dades a l'inici del procés de llançament permetria als serveis socials intervenir abans, més marge per negociar amb la propietat i buscar-hi acords i gestionar els ajuts al pagament del lloguer, així com abonar possibles impagaments en una primera etapa. "Hem d'actuar de forma molt més preventiva i poder intervenir al principi del procediment i no que els casos ens arribin a l'últim moment, quan pràcticament no espot actuar, amb situacions dramàtiques", ha demanat Colau, que ha subratllat que els ajuntaments es troben "desbordats" per l'emergència habitacional. L'alcaldessa ha posat com a exemple que el consistori va ser informat fa dues setmanes d'un total de 100 processos de desnonament que s'havien de produir al llarg de la setmana següent. La cessió de dades personals amb un objectiu d'atenció socialUna de les principals falles del protocol per aconseguir aquesta anticipació té a veure amb la confidencialitat i reserva en el tractament de les dades de persones sotmeses a un procediment judicial. Barrientos ha recordat que l'òrgan judicial només pot utilitzar aquestes dades per "a finalitats exclusives del procés" i no pot fer-ne un ús a tercers "ni tan sols amb un objectiu d'atenció social". El president del TSJC ha puntualitzat que no es tracta "d'una dificultat insalvable" però que és una de les principals qüestions que s'haurà d'abordar en la reunió del gener. Precisament la Llei d'emergència habitacional -està previst que el Parlament l'aprovi en el ple de la propera setmana- recollirà una habilitació perquè els jutjats puguin utilitzar les dades personals cap a tercers amb aquest objectiu. "La necessitat d'aquesta llei es fa present també en mesures tan concretes com superar els obstacles en matèria de protecció de dades", ha afirmat Mundó. Més cares de la vulnerabilitat Les institucions també han detectat "un canvi de perfil de l'emergència". Colau ha assenyalat que el protocol del 2013 es va signar "quan la centralitat de l'agenda en matèria de llançaments era la qüestió hipotecària", mentre que ara "la immensa majoria es realitzen per impagaments de lloguer o situacions de precarietat diversa". A Barcelona, el 70% dels processos de desnonament s'inicien per impagaments del lloguer. Per això, l'alcaldessa demana que el protocol "defineixi millor la vulnerabilitat" i que reculli "la multiplicitat de situacions" de precarietat i risc d'exclusió residencial. "Hi ha molts casos que no es detecten perquè no entren dins el perfil previst inicialment", ha alertat. El protocol actual defineix les situacions de risc social en els supòsits en què hi ha persones grans soles; persones disminuïdes físicament, psíquicament o sensorialment; persones amb trastorns mentals; menors d'edat; persones en situació irregular; habitatges 'ocupats'; habitatges molt bruts o desordenats; existència d'animals domèstics; subministrament de gas natural i\/o electricitat en vigor o altres perillosos de forma anàloga i qualsevol altra situació de risc.2.100 menors d'edat afectats per desnonaments a Barcelona el 2016La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) de l'Ajuntament de Barcelona, creada a principis del 2016 per atendre amb més celeritat els casos d'emergència habitacional i actuar en els desnonaments, ha intervingut de gener a novembre d'aquest any en 2.191 casos de desnonaments de famílies vulnerables (més de sis al dia de mitjana), que han afectat unes 6.000 persones. D'aquestes, 35% són menors d'edat; és a dir, uns 2.100. L'Ajuntament de Barcelona va intervenir el 2015 en uns 1.100 processos de desnonament. En la trobada d'aquest dilluns, presidida per Barrientos, Mundó i Colau, hi han assistit altres representants del TSJC; dels jutjats; dels col·legis d'advocats i procuradors i altres membres del consistori barceloní. 2.815 llançaments practicats a Catalunya de juliol a setembreCatalunya va concentrar el 23,2% dels 12.148 llançaments practicats a l'estat espanyol durant el tercer trimestre d'aquest any, amb un total de 2.815, un 2,8% menys respecte al mateix període de l'any passat. Són dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials', que la Secció d'Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha fet públic aquest dilluns. Catalunya és el territori on més llançaments s'han practicat entre l'1 de juliol i el 30 de setembre; el segueixen Andalusia, amb 1.956; València, amb 1.767, i Madrid, amb 1.333. En el conjunt de l'estat, el nombre de llançaments ha baixat un 7,5% respecte al mateix període de l'any passat.