Així són les persecucions entre policies i narcotraficants a l'estret de Gibraltar

Clic, clac. Clic, clac. Els sorolls secs sempre capten l'atenció: els policies estan muntant les pistoles abans de salpar del port d'Algesires. El primer clic és quan posen el carregador amb la munició, el clac és quan fan anar enrere la corredora. Mai saben què es trobaran, només saben què hi van a buscar: narcotraficants d'haixix. Estem a bord de l'Águila 2, una de les embarcacions de la DAVA, la Direcció Adjunta de Vigilància Duanera, que depèn de l'Agència Tributària. Es dediquen a perseguir el narcotràfic a la zona de l'estret de Gibraltar. Els últims quatre o cinc anys han notat que aquesta activitat delictiva ha anat a més. Per això van fer un informe intern amb propostes, entre altres, un canvi legislatiu per poder vincular al narcotràfic les llanxes d'alta velocitat, encara que vagin buides, sense droga.

"Agarraos bien", "agarraos", ens indiquen el patró i un mariner. Tota la nit i matinada anirem sentint l'"agarraos" i, tot seguit, una sensació de velocitat. De fet, no és només una sensació, han posat el motor gairebé al límit. Han avistat una "goma", que és com en diuen de les llanxes que els narcotraficants fan servir per portar l'haixix del Marroc fins a les platges espanyoles de l'Estret. Són embarcacions semirígides d'uns dotze metres d'eslora i porten tres motors.

"Són embarcacions capaces de sostenir velocitats de més de 50 nusos al mar, estem parlant de més de 92-93 km/h, la qual cosa al mar és una autèntica barbaritat", segons ens havia explicat el cap de Vigilància Duanera al Camp de Gibraltar, Lisardo Capote.

Aviat s'adonen que la "goma" ja va custodiada per la Guàrdia Civil, per tant, baixen la marxa i canvien el rumb.

"Agafar-les és molt, molt complicat, l'abordatge que es fa és molt complex i molt perillós, tant per a ells com per a nosaltres", comenta el patró de l'Águila 2.

Per tant, l'objectiu més realista és aconseguir que els narcotraficants llencin els paquets d'haixix al mar.

"Abans s'abordava, pujaves, detenies la gent i agafaves la mercaderia. Ara s'està perdent. Es valora més el fet de recuperar la mercaderia, no tant aconseguir la detenció."

Té una explicació: els narcotraficants han canviat el "modus operandi", ara, les llanxes no van soles, en van d'altres de suport, buides, sense haixix; són les que aniran a buscar l'embarcació policial, per obligar-la a canviar de rumb o a reduir velocitat.

"El que és perillós no és només la rapidesa amb què naveguen, sinó les maniobres que fan al mar. La que porta la droga intenta en tot moment fugir, fugir. Les altres, les que fan missions de suport, porten una derrota de rumb de col·lisió contra la nostra, busquen que el nostre patró cedeixi, i en aquestes maniobres de vegades hi ha la col·lisió", detalla Lisardo.

Ja hi ha hagut narcotraficants morts per estes situacions.

Els policies són conscients que no poden evitar el narcotràfic i que mentre els despisten amb unes llanxes, amb les altres arriben a la platja i desembarquen l'haixix. Paren una Phantom, un tipus de llanxa d'uns set metres. Ja coneixen el pilot, un ceutí de 26 anys. El coneixen d'altres operacions policials vinculades al tràfic d'haixix. No porta mercaderia. Li miren tots els papers, l'embarcació no és seva i no té l'autorització del propietari; això és una infracció administrativa. Al moment de marxar, diu que no li va el motor, que una goma de protecció lateral se li ha enganxat a les hèlices. No es guanyaria la vida de pilot de narcollanxa si cometés estos errors. La tripulació de l'Águila 2, tot això ja s'ho coneix.

"Tu els ajudes, perquè l'assistència al mar és obligatòria, i quan els portes a port remolcats, ells aprofiten i entren per una altra zona i entren el que volen", explica el patró, amb aquell to de qui narra una vivència repetitiva. Portar-lo a port és una hora, mínim. Una hora que no fan patrullatge ni vigilància.

La major part d'haixix que es consumeix a Europa entra per l'Estret, coincideixen els diferents cossos policials que es dediquen a la lluita contra el narcotràfic al sud d'Espanya, no només Vigilància Duanera, sinó també Guàrdia Civil i Policia Nacional. I tots reclamen a Europa que s'hi impliqui, que no quedi com un problema local del Camp de Gibraltar. Lisardo Capote precisa una mica més: han detectat que tot i que abans n'entrava per Huelva, pel Guadalquivir, per Almeria, per Màlaga..., ara, tot i que per estos indrets n'hi continua entrant, el 90% es desembarca al Camp de Gibraltar, a Algesires i a La Línea de la Concepción.

El contraban de tabac

La geografia de la zona propicia el narcotràfic i el contraban de tabac. El contraban de tabac es deu a "l'anomalia gibraltarenya", en paraules del cap de Vigilància Duanera. És constant, diari. Carreguen els paquets de tabac a Gibraltar i els descarreguen a les platges de La Línea, a pocs metres de distància. Utilitzen "gometes", és a dir, llanxes molt més petites, amb molt poc calat per poder navegar arran de platja, on les embarcacions policials quedarien avarades. A vegades, la policia de Gibraltar també les persegueix.

Passen quaranta minuts de la mitjanit. S'adonen de la presència de quatre o cinc "gometes" que surten de la zona de Gibraltar en direcció a La Línea. Avisen la policia gibraltarenya, que rep la petició d'ajuda, però no apareixerà. "Agarraos." Si estan molt temps en zona de Gibraltar, hi ha el perill i la possibilitat que la policia gibraltarenya els agafi; si van ara cap a La Línea, Vigilància Duanera els té controlats. I com més temps passa, més en contra ho tenen. Tindran la sort que des de Gibraltar no els perseguiran i la mala sort que quan descarreguin el tabac a la platja, la Guàrdia Civil els detindrà "in fraganti". La Guàrdia Civil demana a Vigilància Duanera que desgasti estes "gometes" per mar, que ells tenen muntat un operatiu a terra. I així estem una estona, com Tom i Jerry, els dibuixos animats, que sempre es perseguien. La col·laboració policial ha anat molt bé. Les "gometes" han caigut en tocar terra.

Lisardo Capote és conscient que Gibraltar no col·labora amb la lluita contra el contraban de tabac:

"Els britànics haurien de posar la mateixa fiscalitat al tabac, però és una font d'ingressos molt important per a la colònia, a la qual no estan disposats a renunciar."

Creu que hi ha una altra opció que no passa per posar la mateixa fiscalitat que té el tabac a Espanya i que també ajudaria a reduir el contraban: "Impedir que carreguin les embarcacions", perquè Gibraltar és molt petit i saben els dos llocs on estes embarcacions poden carregar la mercaderia, són zones militars, videovigilades.

Els punts de vigilància

De retorn a port, ben entrada la matinada, a l'escullera del moll hi ha gent pescant amb la canya. No tots són pescadors, ens comenta la tripulació de l'Águila 2. Alguns són el que anomenen "punts". Estan distribuïts per diferents llocs estratègics de vigilància i s'encarreguen de passar informació a l'organització criminal. Per exemple, comunicar que l'Águila 2 està entrant a port, i, per tant, que ha baixat la pressió policial a mar. "El sistema de vigilància és perfecte", conclou el patró.

I mentrestant –com si d'un anunci de sèrie de suspens es tractés– a unes vint o trenta milles de la costa espanyola hi ha a la deriva diverses narcollanxes carregades. S'hi estan uns tres o quatre dies a l'espera que els indiquin el moment idoni per entrar la droga a Espanya. Altres embarcacions els porten tripulació per fer el relleu, aliments i combustible. Si s'apropés una llanxa policial, posarien motor a fons fins a aigües marroquines, on la policia espanyola ha de demanar permís abans d'entrar-hi.