Àfrica

Àfrica rep amb entusiasme i cautela la condonació del deute extern acordada pel G-8

L'acord a què va arribar aquest cap de setmana el G-8 per a la condonació immediata del deute extern de 18 països i d'una vintena més a mitjà termini dels 60 considerats extremadament pobres ha estat rebut a Àfrica amb satisfacció però també amb cautela i escepticisme. Els primers beneficiaris de l'acord, 14 països d'aquest continent i 4 més de l'Amèrica Llatina, creuen que la decisió està molt bé, però diuen que cal molt més per posar fi a la misèria en què viuen.

Actualitzat
Més de 280 milions d'africans ja no tenen deutes. Ho ha fet possible un dels acords més ambiciosos dels últims anys del G-8, els països més industrialitzats del planeta més Rússia. Ja s'ha perdonat el deute a 14 països africans i 4 de llatinoamericans i d'aquí a un temps fins a 20 països més s'aniran beneficiant de la mesura. En total el deute condonat serà d'uns 55.000 milions de dòlars. L'acord permetrà l'alliberament de 1.500 milions de dòlars a l'any, el que els 18 països haurien destinat a pagar el deute, i aquests fons s'hauran de destinar als sectors sanitaris, educatius i d'infraestructures. El govern sud-africà, un dels màxims impulsors d'aquesta iniciativa malgrat no ser directament beneficiat, ha qualificat l'acord d'"encoratjador" i ha augurat que això permetrà revitalitzar el continent. Des d'altres països, com Tanzània, Uganda o Nigèria, s'ha parlat de "gran notícia i gran esperança". Des de Malawi, però, s'alerta que, malgrat que la condonació permetrà reduir els marges de pobresa africans, això no és suficient i exhorta els governs del continent a posar-hi el seu gra de sorra. El secretari del Tresor d'aquest país, que ha quedat exclòs de la primera llista de beneficiats però que consta en la dels 9 països en què es preveu aplicar la mesura en un termini de 12 o 18 mesos, recorda als governs africans que la mesura no funcionarà si no s'apliquen mesures de disciplina fiscal. Al carrer, però, la satisfacció també va acompanyada de peticions, com la d'un veí d'Addis Abeba, a Etiòpia, que demana als líders africans que aprofitin l'oportunitat per canviar finalment la vida de la societat pobra. Hi ha qui no amaga un cert escepticisme. És el cas d'un estudiant de la Costa d'Ivori, que creu que Àfrica no pot evolucionar seguint les estrictes guies d'un programa de reestructuració que fixa el Banc Mundial, que està decidint la política econòmica a seguir. També hi ha qui no s'acaba de creure que els diners vagin a parar realment a la gent pobra i d'altres que obertament asseguren que "aquest tipus de decisions fan creure a Àfrica que els estan ajudant quan no és veritat" i que aposta per accions molt més concretes i gestos decidits.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut