Adéu a Joan Barril
Des del mes d'octubre, Joan Barril, director del programa "El Cafè de la República" de Catalunya Ràdio, ha estat ingressat a l'Hospital Clínic a causa de les complicacions d'una pneumònia que l'ha mantingut apartat de l'antena. Malauradament, Joan Barril no ha pogut superar aquestes complicacions i ha mort aquesta matinada.
"Aquells que fem "El cafè de la República" no som ni jutges ni comissaris, ens limitem a complir, de la millor manera que podem, l'ofici de periodista que, ben mirat, no és altra cosa que explicar les coses que han succeït lluny per tal que els oients se les acabin fent seves (...)"
Així descrivia Joan Barril el seu paper a "El cafè de la República", l'informatiu nocturn de Catalunya Ràdio que dirigia i presentava des de fa una dècada i que ell va convertir en un espai d'autor, reflexiu, amb to serè i ritme pausat, on sempre hi havia temps per parlar de l'art, el pensament o la poesia. L'embrió d'aquest projecte havia estat el programa "La R-pública", a Com Ràdio, a principis del 2000.
A la dècada dels 90, juntament amb el seu amic i col·laborador Joan Ollé, ja havia realitzat a Catalunya Ràdio el programa "Papers mullats", espai dedicat a les paraules i la música, que s'emetia les nits de diumenge.
Barril va néixer fa 62 anys a Barcelona. La seva formació humanística, ja que va estudiar Filosofia i Lletres, sempre s'ha notat en el seu estil de fer periodisme tant personal i que ha adaptat sempre als múltiples formats periodístics en què ha treballat. A "El Periódico" escrivia un article diari des del 1996 i un conte setmanal al suplement dominical. També va ser cap d'opinió del "Diari de Barcelona", director del setmanari "El Món", i columnista a "El País" i "La Vanguardia". Fins i tot havia escrit lletres de cançons per a Joan Manuel Serrat, les de "Salam Rashid" i "Mírame y no me toques".
A la televisió, va ser presentador de la primera etapa de l'espai sobre llibres "Qwerty" a Barcelona Televisió, i director del recordat programa del Canal 33 "L'illa del tresor", un divertiment cultural i poètic que feia a mitges amb Joan Ollé.
El Joan Barril escriptor va debutar el 1988 amb "Un submarí a les estovalles", novel·la guanyadora del premi Pere Quart d'Humor i Sàtira, que va ser portada al cinema per Ignasi P. Farré. Després vindrien obres com "Condició de pare", "Tots els ports es diuen Helena" o "Parada obligatòria", premi Ramon Llull 1998.
Fundador i editor de l'editorial Barril & Barral, Joan Barril també és l'autor de "Bons propòsits", novament amb Joan Ollé; "Les terres promeses", premi Sant Joan; "101 contes morals"; "201 contes corrents", o "El caçador d'ombres", publicada el 2012. El seu últim treball és "Sobre la felicitat", del 2013.
Aquest creador bon vivant, amant dels vins i fumador d'havans, aficionat al billar, optimista de mena, home d'esquerres i republicà convençut, havia confessat als seus amics que als seus funerals, amb la gent ballant i cantant, voldria que sonés la cançó "La voglia, la pazzia, l'incoscienza, l'allegria", de l'any 1976, interpretada per la cantant italiana Ornella Vanoni i escrita pel cantautor brasiler Vinicius de Moraes i el guitarrista Toquinho. Una cançó que diu...
"A questo punto / stiamo tanto bene io e te / che non ha senso / tirar fuori i come ed i perché / cerchiamo insieme / tutto il bello della vita / in un momento / che non scappi tra le dita."
La millor banda sonora per a la seva bonhomia. Fins sempre, Joan. Per a tu, aquest especial.
