Acorden un nou "pacte fiscal" europeu que endureix la disciplina pressupostària i les normes del deute
Els líders de la UE han assolit un acord de fons sobre el principi d'un nou "pacte fiscal" per a la zona euro que endureixi la disciplina pressupostària i les normes del deute. L'acord serà objecte ara de negociacions detallades per donar-li una forma jurídica definitiva, segons han revelat fonts diplomàtiques. El nou pacte fiscal figurava en l'esborrany de conclusions presentat als líders europeus. Un esborrany on hi figura també la posta en marxa del fons de rescat permanent, el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESM), el juliol del 2012, amb accés a la liquiditat del BCE. Aquest punt ha estat rebutjat per Alemanya. L'esborrany impedeix a Espanya bloquejar el fons de rescat.
RedaccióActualitzat
"El Consell Europeu està decidit a preservar la integritat de la Unió Europea i la coherència entre la zona euro i la UE en el seu conjunt", diu el projecte de conclusions. "Amb aquest objectiu primordial en ment, i totalment decidits a superar junts les dificultats actuals, ens hem posat d'acord en un nou 'pacte fiscal' i en la coordinació molt més forta de les polítiques econòmiques en les àrees d'interès comú."
"Els pressupostos de les administracions públiques, en principi, seran equilibrats. Els estats membres podran incórrer en dèficit només per tenir en compte l'impacte pressupostari del cicle econòmic, o en cas de circumstàncies econòmiques excepcionals", i afegeix que el límit del dèficit estructural seria del 0,5% de PIB. A l'esborrany no consta si la UE camina cap a una reforma del Tractat o cap a un canvi en la legislació secundària per forjar el pacte fiscal que inclourà sancions automàtiques i més controls dels pressupostos nacionals.
L'ESM, segons l'esborrany, tindria una capacitat de 500.000 milions d'euros. "El nostre objectiu comú és que l'ESM entri en vigor el juliol de 2012. (...) L'ESM tindrà la possibilitat de recapitalitzar directament entitats bancàries i tindrà les característiques necessàries d'una entitat de crèdit." El fons de rescat existent, l'EFSF, seguirà funcionant fins a mitjans del 2013.
Els líders europeus donen suport a introduir la regla d'or sobre l'equilibri pressupostari a les constitucions i a crear un mecanisme de correcció automàtica per a casos de desviació. El Tribunal de Justícia de la UE tindria competència per verificar la transposició d'aquesta regla a la legislació nacional.
El procediment per dèficit excessiu serà reforçat de manera que hi hagi sancions més automàtiques per als incomplidors que seran adoptades, a proposta de la CE, llevat que una majoria qualificada de països s'hi oposi. L'esborrany també es refereix a la possible emissió de deute comú (eurobons), però només a llarg termini i després de dur a terme el reforç de les disciplina fiscal.
L'esborrany que debat la UE impedeix a Espanya bloquejar el fons de rescat
L'esborrany amb noves normes per salvar l'euro que debaten els líders europeus preveu que una majoria del 85% sigui suficient per activar el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, cosa que a la pràctica treu a Espanya la capacitat de bloqueig que pretenia el futur president Mariano Rajoy.
La petició que aquesta majoria pugés al 90% havia estat traslladada per Rajoy al cap del govern en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè la defensés en el Consell Europeu de Brussel·les.
Per indicació francoalemanya, el mètode de càlcul es basa en la quota de cada estat membre en el Banc Central Europeu (BCE), de manera que només Alemanya, França o Itàlia podrien demanar el veto. Espanya, que aporta un 11,9% al BCE, també formaria part d'aquest grup si es baixés del 15 al 10% el mínim necessari per bloquejar la posada en marxa del fons. Però aquest desig de Rajoy no es materialitzarà de tirar endavant l'esborrany que ara s'estudia, segons el qual serà suficient una majoria qualificada del 85% de la zona euro per decidir donar assistència financera.
"Els pressupostos de les administracions públiques, en principi, seran equilibrats. Els estats membres podran incórrer en dèficit només per tenir en compte l'impacte pressupostari del cicle econòmic, o en cas de circumstàncies econòmiques excepcionals", i afegeix que el límit del dèficit estructural seria del 0,5% de PIB. A l'esborrany no consta si la UE camina cap a una reforma del Tractat o cap a un canvi en la legislació secundària per forjar el pacte fiscal que inclourà sancions automàtiques i més controls dels pressupostos nacionals.
L'ESM, segons l'esborrany, tindria una capacitat de 500.000 milions d'euros. "El nostre objectiu comú és que l'ESM entri en vigor el juliol de 2012. (...) L'ESM tindrà la possibilitat de recapitalitzar directament entitats bancàries i tindrà les característiques necessàries d'una entitat de crèdit." El fons de rescat existent, l'EFSF, seguirà funcionant fins a mitjans del 2013.
Els líders europeus donen suport a introduir la regla d'or sobre l'equilibri pressupostari a les constitucions i a crear un mecanisme de correcció automàtica per a casos de desviació. El Tribunal de Justícia de la UE tindria competència per verificar la transposició d'aquesta regla a la legislació nacional.
El procediment per dèficit excessiu serà reforçat de manera que hi hagi sancions més automàtiques per als incomplidors que seran adoptades, a proposta de la CE, llevat que una majoria qualificada de països s'hi oposi. L'esborrany també es refereix a la possible emissió de deute comú (eurobons), però només a llarg termini i després de dur a terme el reforç de les disciplina fiscal.
L'esborrany que debat la UE impedeix a Espanya bloquejar el fons de rescat
L'esborrany amb noves normes per salvar l'euro que debaten els líders europeus preveu que una majoria del 85% sigui suficient per activar el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, cosa que a la pràctica treu a Espanya la capacitat de bloqueig que pretenia el futur president Mariano Rajoy.
La petició que aquesta majoria pugés al 90% havia estat traslladada per Rajoy al cap del govern en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè la defensés en el Consell Europeu de Brussel·les.
Per indicació francoalemanya, el mètode de càlcul es basa en la quota de cada estat membre en el Banc Central Europeu (BCE), de manera que només Alemanya, França o Itàlia podrien demanar el veto. Espanya, que aporta un 11,9% al BCE, també formaria part d'aquest grup si es baixés del 15 al 10% el mínim necessari per bloquejar la posada en marxa del fons. Però aquest desig de Rajoy no es materialitzarà de tirar endavant l'esborrany que ara s'estudia, segons el qual serà suficient una majoria qualificada del 85% de la zona euro per decidir donar assistència financera.
