Parlament de Catalunya

Acord a quatre sobre calendari i definició de Catalunya i s'ajorna la qüestió del finançament

La cimera sobre l'Estatut que ha reunit al Parlament els líders polítics catalans ha acabat sense una declaració conjunta i sense gaires acords en el contingut del text. El consens només s'ha assolit en la necessitat que el finançament estigui inclòs en el nou Estatut i que hi haurà una nova cimera per tractar aquest tema. L'actitud del PP, però, ha evitat un acord a cinc per ratificar l'aprovació en comissió del nou Estatut abans del 31 de juliol i per definir Catalunya com a nació en el nou text.

Actualitzat
El primer en arribar al Parlament per celebrar la segona cimera sobre l'Estatut ha estat Pasqual Maragall, que ha presidit la reunió. Després han anat desfilant els representants de cada partit. Joan Saura, per ICV; la socialista Manuela de Madre; el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira; el líder del PP català, Josep Piqué, i finalment, el cap de l'oposició i líder de CiU, Artur Mas. Els esperava, somrient, l'amfitrió de la trobada, Ernest Benach. Res s'ha improvisat i en el moment de fer la foto de família, a terra, uns paperets amb els noms dels protagonistes de la reunió indicaven on s'havien de col·locar. Els líders polítics han estat debatent durant quatre hores. En acabar, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha explicat els resultats de la cimera. No ho ha fet el president de la Generalitat perquè no hi ha hagut declaració conjunta davant la negativa del líder popular, Josep Piqué. Balanç de la trobada Un dels principals temes que hi havia sobre la taula era la qüestió del finançament. Ja s'havia reconegut, però, que seria impossible arribar a cap acord en aquesta qüestió i, per això, tots els partits han acordat celebrar una tercera cimera a mitjan juliol per parlar exclusivament d'aquest tema. Mentrestant, les delegacions de cada partit continuaran intentant acostar posicions. Sobre finançament, però, sí que s'ha pogut tancar un aspecte considerat molt important. Tots els partits han estat d'acord que no hi haurà Estatut sense finançament. Contràriament al que defensen des del govern central, el nou marc estatutari català recollirà els principis generals del nou sistema de finançament català. No s'entrarà en detalls sobre la proposta, però sí que s'exposarà amb claredat perquè no hi hagi lloc per a les ambigüitats. Pel que fa al calendari, tots els grups parlamentaris a excepció del PP han ratificat el 31 de juliol com a data màxima perquè el nou Estatut es voti en comissió. Això permetrà sotmetre el text al veredicte del ple del Parlament amb l'inici del període de sessions a partir del mes de setembre. S'ha parlat de la possibilitat d'aprovar la reforma estatutària en una data tan simbòlica com l'Onze de Setembre. Sobre la definició de Catalunya com a nació hi ha hagut acord a quatre, de nou sense el suport del PP. Per la seva banda, Convergència no ha cedit en la seva oposició a entendre la comarca com a ens local davant l'opinió de la resta. Tampoc hi ha hagut acord sobre com ubicar el principi de bilateralitat i lleialtat institucional en el nou Estatut, que CiU reclama que figuri en el títol preliminar. En aquest sentit s'ha acordat demanar a la ponència que busqui un redactat que mencioni aquest principi però sense que això perjudiqui els espais i àmbits de multilateralitat. Les posicions també s'han mantingut allunyades a l'hora de tractar el tema de la reforma de la llei electoral. Per això s'ha decidit reproduir de forma exacta els principis del règim electoral que figuren en l'Estatut actual afegint una disposició transitòria perquè, en el cas que no s'arribi a un acord en aquesta legislatura sobre la nova llei electoral, es puguin celebrar eleccions. Per superar l'oposició que CiU i PP havien mostrat sobre la inclusió d'un títol sobre drets socials, s'encarregarà a la ponència que redacti un sol títol conjunt que reculli aquests drets i deures i els principis rectors. També ha quedat oberta la qüestió de les competències. El PSC no ha variat la seva opinió i ha defensat que si s'especifica que són íntegres no fa falta dir també que són excloents. El PP també s'ha oposat al plantejament d'ERC, ICV i CiU però, en aquest cas, amb arguments més genèrics.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut