Acebes titlla de "viatge al passat" el text de l'Estatut sobre els drets i deures lingüístics
La Comissió Constitucional del Congrés ha donat llum verda al títol primer del nou Estatut català, el que fa referència als drets i deures. Al final, s'ha modificat un dels articles més polèmics: el dret a morir amb dignitat. El nou text recull -literalment- "el dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort". El PP ha acusat CiU d'acceptar a ulls clucs qüestions contràries als seus principis. Els populars han carregat amb especial duresa contra l'apartat de drets i deures lingüístics. La Comissió es reprèn aquesta tarda amb el debat del títol segon, sobre les institucions de Catalunya.
El PSOE ha pactat amb Convergència i Unió (CIU), el PSC i Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds (EUA-ICV) canviar l'epígraf de l'article 20 del nou Estatut, que feia referència al "dret a morir amb dignitat", per un de nou que modifica aquest concepte pel "dret -de totes les persones- a rebre un adequat tractament del dolor i atencions pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de la seva mort".
Des de CiU s'assegura que, amb l'acceptació del nou redactat, el nou Estatut "no recollirà l'eutanàsia ni l'avortament lliure". De fet, la redacció que havia quedat de la fase de ponència deia que "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de la seva mort i a rebre un adequat tractament del dolor i cures pal·liatives integrals". Finalment, però, arran de la proposta de CiU, el redactat definitiu recollirà el "dret a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort".
Des de les files dels nacionalistes catalans s'assegura que la nova redacció de l'article 20 del títol primer -pactat entre PSOE, CiU i EU-ICV- deixa clar que no s'autoritza l'eutanàsia o el suïcidi assistit, una possibilitat que "havia preocupat molts ciutadans i institucions de Catalunya", en paraules del congressista de CiU Josep Sánchez Llibre.
En nom del PSOE, Diego López Garrido ha lamentat que s'hagin dit per part del PP "disbarats i barbaritats absolutes" sobre una suposada despenalització de l'eutanàsia, l'avortament lliure o la poligàmia en diversos articles del títol primer de l'Estatut de Catalunya.
El PP demana la supressió total del títol primer, per "inconstitucional i segregador"
Pel que fa a un altre dels capítols del títol primer sobre drets i deures, el que fa referència al dret de conèixer el català, ha generat, com era de preveure, força polèmica. El PSOE i els partits catalans l'han defensat, però el PP creu que és inconstitucional. Des de les files populars, el seu secretari general, Ángel Acebes, ha demanat la supressió de tot el títol primer de l'Estatut. Segons el secretari general popular, aquest títol és "inconstitucional, injust, segregador i una asfíxia".
Especialment crític ha estat Acebes amb el capítol tercer del títol primer, sobre els drets i deures lingüístics, que inclou la referència a l'obligació de conèixer la llengua catalana. Segons Acebes, l'Estatut "rebutja la realitat plural de Catalunya i el desig de convivència pacífica dels ciutadans catalans", perquè permet que la Generalitat intervingui en l'elecció de la llengua dels ciutadans.
Des de les files d'ERC l'ha respost Joan Ridao. En nom de la formació republicana, Ridao ha assegurat que el text definitiu no satisfà les seves aspiracions en matèria de llengua, etiquetat de productes i memòria històrica, malgrat que es tracta de drets o principis rectors que només afecten les competències de la Generalitat, "sense envair l'espai reservat a les lleis orgàniques de l'Estat".
