Acabarà Grècia com l'Argentina?

Al gener del 2001, l'Argentina es va felicitar per l'acord d'uns 40.000 milions de dòlars amb l'FMI, bancs, asseguradores i l'estat espanyol, per evitar una suspensió de pagaments. Abans d'un any, al mes de desembre, tirava la tovallola i es declarava en "default". Serà aquest el destí del rescat dels 110.000 milions d'euros que han acordat Grècia, l'eurozona i el Fons Monetari Internacional? Diversos experts, consultats per la BBC, en destaquen els paral·lelismes.
Acabarà Grècia com l'Argentina?
Barcelona

Acabarà Grècia com l'Argentina?

Al gener del 2001, l'Argentina es va felicitar per l'acord d'uns 40.000 milions de dòlars amb l'FMI, bancs, asseguradores i l'estat espanyol, per evitar una suspensió de pagaments. Abans d'un any, al mes de desembre, tirava la tovallola i es declarava en "default". Serà aquest el destí del rescat dels 110.000 milions d'euros que han acordat Grècia, l'eurozona i el Fons Monetari Internacional? Diversos experts, consultats per la BBC, en destaquen els paral·lelismes.
Actualitzat
Serà Grècia l'Argentina de la UE?

Grècia, pel mateix camí que l'Argentina?

Similituds no en falten. Com l'Argentina el 2001, Grècia té venciments del deute a la cantonada, un fort dèficit fiscal, una galopant evasió d'impostos i frau fiscal, una economia en recessió i una moneda sobrevaluada. I el remei acordat té moltes possibilitats de ser pitjor que la malaltia. Grècia s'ha compromès a una reducció dràstica del dèficit fiscal (30.000 milions d'euros en tres anys) enmig d'una forta recessió econòmica, recepta que va tenir un resultat desastrós en la sobreendeutada Argentina fa menys d'una dècada.

Un dels pocs economistes que va predir l'actual crisi mundial, Nouriel Roubini, ha alertat sobre les dificultats de sanejar els comptes públics enmig d'una recessió. "Si el PIB cau, és gairebé impossible aconseguir certs objectius de dèficit i deute. Aquesta va ser la trampa en la qual va quedar l'Argentina entre el 1999 i el 2001". Quan cau l'activitat econòmica, baixa automàticament la recaptació impositiva. Amb un augment impositiu i una congelació salarial, es frena un dels motors de l'economia: el consum. Aquesta suma de dèficit fiscal, recessió i ajust es converteix en un cercle viciós.

En l'últim any de la convertibilitat (la paritat entre el peso argentí i el dòlar), el PIB argentí es va desplomar un 4,5%. A Grècia s'estima que aquest any la caiguda rondarà en un 4%, el doble que l'any passat. A canvi del paquet d'ajuda de l'FMI, l'Argentina es va comprometre a fortes mesures d'ajust. L'impacte social es va fer sentir als carrers: el llavors president, Fernando de la Rúa, va acabar fugint de la Casa Rosada en helicòpter.

Grècia ja ha posat en marxa tres plans d'ajust amb una economia que depèn estretament del seu sector públic, responsable del 40% del PIB. Les manifestacions i vagues s'han multiplicant des del gener. Però potser el paral·lelisme més preocupant entre els dos països és la política monetària. "A l'Argentina no es podia emetre moneda o devaluar. Davant una recessió, l'única mesura era l'ajust. El mateix passa amb Grècia i l'euro. Grècia no pot emetre moneda ni devaluar-la per millorar la seva competitivitat davant d'altres economies. En tots dos casos es renuncia a una política monetària, fiscal i canviària pròpia", segons explica a la BBC l'economista argentí Fabian Amico, de la Universitat de Luján a Buenos Aires.

Rarament, però, la història es repeteix de la mateixa manera. En aquest cas, la gran diferència és que la crisi grega pot tenir repercussions europees i globals que van molt més enllà de la seva estatura econòmica. Grècia representa el 2,4% de l'eurozona en termes del PIB, però la seva caiguda pot produir un efecte de contagi en altres països (Portugal, Espanya, Irlanda o Itàlia). A tot això s'hi suma que molts bancs europeus estan fortament exposats al deute de Grècia, però també als de Portugal, Irlanda, Espanya o Itàlia.

Entitats alemanyes tenen uns 27.000 milions d'euros en bons sobirans grecs, els bancs britànics sumen uns 10.000 milions i els francesos BNP Paribas i Société General es troben entre els que acumulen més deute de Grècia en els seus balanços. En poques paraules, són molts els que volen evitar una suspensió de pagaments.

En el cas de l'Argentina no hi havia aquesta conjunció de factors. Això es pot convertir en un desavantatge, perquè per a l'Argentina la sortida de la suspensió de pagaments i la devaluació va ser gairebé inevitable. Pels seus compromisos, Grècia està més lligada al carro de l'eurozona. Per aquest motiu diversos economistes recomanen que aprengui de la història recent i estalviï temps i patiment llançant ja una reestructuració del seu deute. Fins i tot Domingo Cavallo, el polèmic ministre d'Economia de l'Argentina el 2001, ha aconsellat en una entrevista amb la BBC: "Crec que Grècia, en comptes de seguir honrant el seu deute, hauria reestructurar-lo de forma ordenada, estenent els venciments i baixant els tipus d'interès dels seus bons".

[Extret de la BBC]


La teranyina del deute europeu (Font: NYT)
La teranyina del deute europeu