Acaba la cimera europea amb un nou "pacte fiscal" i l'exclusió del Regne Unit

La cimera de la UE ha acabat a Brussel·les certificant la ruptura entre la postura de l'eix francoalemany i la del Regne Unit. Una ruptura provocada pel primer ministre britànic al vetar la reforma dels Tractats que hauria de garantir que el nou pacte fiscal europeu serveixi per imposar la disciplina pressupostària. Un veto que ha deixat Cameron més sol que mai, ja que als 17 membres de la zona euro s'hi han sumat sis països de fora. Junt amb el Regne Unit s'han autoexclòs també Hongria, Suècia i la República Txeca, al·legant que havien de traslladar la decisió als seus parlaments o coalicions, deixant així la porta oberta a una incorporació posterior.
Acaba la cimera europea amb un nou "pacte fiscal" i l'exclusió del Regne Unit
Brussel·les

Acaba la cimera europea amb un nou "pacte fiscal" i l'exclusió del Regne Unit

La cimera de la UE ha acabat a Brussel·les certificant la ruptura entre la postura de l'eix francoalemany i la del Regne Unit. Una ruptura provocada pel primer ministre britànic al vetar la reforma dels Tractats que hauria de garantir que el nou pacte fiscal europeu serveixi per imposar la disciplina pressupostària. Un veto que ha deixat Cameron més sol que mai, ja que als 17 membres de la zona euro s'hi han sumat sis països de fora. Junt amb el Regne Unit s'han autoexclòs també Hongria, Suècia i la República Txeca, al·legant que havien de traslladar la decisió als seus parlaments o coalicions, deixant així la porta oberta a una incorporació posterior.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Merkel i Sarkozy volien arribar fins al final en aquesta cimera i establir els mecanismes per sancionar els països que no compleixin. I per això necessitaven reformar els tractats, amb el vistiplau dels 27, cosa que no han aconseguit perquè el Regne Unit ho ha vetat.

Per  calmar els mercats de manera més immediata, s'ha ampliat el fons de rescat i s'ha acordat l'establiment de la regla d'or: els països que s'adhereixin al pacte hauran d'incloure a la seva Constitució l'obligació de no superar el dèficit per sobre del 0,5% del PIB. A més, la Comissió Europea controlarà els pressupostos de cada país abans que siguin aprovats pels parlaments nacionals i, per últim, les sancions seran automàtiques per als països que incompleixin el dèficit.

A partir d'ara, s'obre un procés que durarà fins al mes de març, data límit per redactar el nou text d'unió fiscal i supervisió entre els països firmants. Això és farà en forma d'un acord intergovernamental que s'anomena "17+", cosa que vol dir que afectaran els 17 països de la zona euro però que estarà obert a la resta de països de la UE que s'hi vulguin afegir.  I ja hi ha cua, perquè sis països que no tenen l'euro afirmen que estan interessats a firmar l'acord.


I mentrestant...

Mentre no es posin en solfa tots els detalls del nou tractat, que ha de quedar enllestit al març, el gran problema és com es calmen les turbulències i la pressió dels mercats.

En aquest sentit, les notícies no són positives. Alemanya ha vetat la proposta de Van Rompuy i Barroso que el fons de rescat funcionés com un banc i pogués donar crèdits als països amb dificultats mitjançant els fons il·limitats del Banc Central. Per mirar de compensar-ho s'augmentaran les aportacions al Fons Monetari Internacional, amb 200.000 milions d'euros.

De moment, però, no hi ha notícies de si el Banc Central Europeu entrarà a comprar massivament bons dels països amb problemes, per molts, la gran mesura per aturar la crisi, ni dels eurobons.

Posicions inacceptables

Nicolas Sarkozy i David Cameron han coincidit en una cosa després de la maratoniana reunió: que les posicions dels uns i els altres eren inacceptables.

El president francès ha qualificat amb aquest adjectiu les demandes que havia fet Londres, que volia incloure un protocol dins el Tractat que permetés eximir aquest país d'algunes regulacions en l'àmbit financer per no veure disminuïda la competència del seu sistema financer. Sarkozy assegura que això posaria en qüestió gran part del treball fet en favor de la regulació. Sarkozy ha rebutjat que s'estigués generant divisió i, visiblement contrariat, s'ha queixat que els acusin de crear una Europa de dues velocitats quan el que intenten, diu, és salvar la moneda.

El primer ministre britànic, per la seva banda, ha desitjat el millor als països que signin aquest acord perquè "volem que l'eurozona superi els problemes i aconsegueixi l'estabilitat i el creixement que tot Europa, incloent-hi la Gran Bretanya, necessita". Dit això, ha ressaltat que "no estava preparat per acordar aquest tractat i portar-lo al meu Parlament. Una decisió dura -ha afegit- però la decisió correcta".

Satisfacció general

L'altra gran impulsora de l'acord assolit, la cancellera Angela Merkel, creu que s'ha arribat a un "resultat important", que permetrà a Europa recuperar credibilitat i confiança. Merkel assegura que "hem après del passat i dels errors, i per al futur volem acords vinculants, normes vinculants, més influència de la Comissió Europea, més unitat i, per tant, més coherència".

El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, valoren positivament l'acord. Tots dos consideren que, malgrat que no s'ha arribat a l'acord entre tots els països de la Unió, és una bona mesura que suposarà més disciplina fiscal per a la zona euro.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS